Incorporar activitats cooperatives a les situacions d'aprenentatge permet crear moments en què l'alumnat comparteix idees, contrasta respostes, resol problemes, pren decisions i construeix aprenentatges conjuntament.
No cal que totes les activitats d'una situació d'aprenentatge siguin cooperatives. El més important és seleccionar aquells moments en què la interacció entre iguals pot aportar valor al procés d'aprenentatge i escollir una estructura adequada a l'objectiu que volem aconseguir.
A continuació trobaràs 5 activitats cooperatives senzilles i fàcils d'adaptar a diferents àrees, nivells educatius i situacions d'aprenentatge.
Si vols aprofundir en aquesta metodologia, consulta també la nostra guia sobre aprenentatge cooperatiu a l'aula, on expliquem com organitzar els equips, distribuir els rols i aplicar diferents estructures cooperatives.
La tècnica 1-2-4 és una estructura cooperativa senzilla que permet que tot l'alumnat tingui l'oportunitat de pensar abans de compartir les seves idees amb els companys.
Primer, el docent planteja una pregunta, problema o situació.
1. Individualment: cada alumne pensa una possible resposta.
2. En parella: comparteixen les respostes, les comparen i arriben a alguns acords.
4. En grup de quatre: dues parelles posen en comú les seves conclusions i elaboren una resposta conjunta.
Imaginem que estem treballant una situació d'aprenentatge sobre sostenibilitat i plantegem:
Què podríem canviar a la nostra escola per reduir el consum d'aigua?
Primer cada alumne proposa algunes mesures. Després les contrasta amb un company i, finalment, l'equip de quatre selecciona i justifica les propostes que considera més viables.
Activar coneixements previs, generar hipòtesis, resoldre problemes, argumentar, prendre decisions, o bé arribar a acords
Una de les fortaleses d'aquesta estructura és que evita començar directament pel gran grup, donant primer temps perquè cada alumne pugui pensar i elaborar una resposta pròpia.
El foli giratori és una activitat cooperativa molt senzilla per afavorir que tots els membres de l'equip facin alguna aportació.
El docent planteja una pregunta o tasca i lliura un full a cada equip. Un alumne escriu una primera idea i passa el full al company següent, que afegeix una nova aportació. El procés continua fins que tots els membres han participat.
En un projecte sobre els animals del nostre entorn podem preguntar:
Què sabem sobre els animals que podem trobar al nostre poble o ciutat?
Cada alumne incorpora una idea, com per exemple, animals que coneix, llocs on viuen, característiques , alimentació, preguntes que voldria investigar.
Posteriorment, el grup pot classificar les aportacions i decidir quines qüestions vol investigar.
El foli giratori també pot utilitzar-se al final d'una situació d'aprenentatge:
Què hem après sobre aquest tema?
Cada membre incorpora una idea diferent i l'equip acaba elaborant una síntesi conjunta.
activar coneixements previs · generar idees · formular preguntes · ampliar vocabulari · elaborar conclusions · revisar aprenentatges
En moltes activitats en grup passa que els alumnes comencen a escriure immediatament i la interacció queda en segon pla.
La tècnica llapis al mig intenta invertir aquest procés: primer cal parlar, escoltar i arribar a acords; després s'escriu.
Els membres de l'equip deixen els llapis al centre de la taula.
El docent planteja una pregunta o una activitat i els alumnes han de comentar-la. Mentre estan parlant, ningú no pot escriure.
Quan tots els membres han participat i comprenen la resposta, poden agafar els llapis i registrar-la.
Després d'observar diferents dades sobre els residus que genera l'escola, plantegem:
Quin tipus de residu generem en major quantitat i què podríem fer per reduir-lo?
Abans d'escriure la conclusió, l'equip ha de revisar les dades, compartir interpretacions i arribar a un acord.
comprensió lectora · resolució de problemes · interpretació de dades · presa de decisions · argumentació · activitats de síntesi
Aquesta estructura és especialment interessant quan volem evitar que un alumne resolgui la tasca i la resta simplement copiï la resposta.
Els grups d'experts, també coneguts com a tècnica del trencaclosques, permeten distribuir una investigació entre diferents alumnes.
Cada membre de l'equip s'especialitza en una part del contingut i després comparteix els seus aprenentatges amb els companys.
Partim d'un equip inicial de quatre alumnes.
Cada membre rep un aspecte diferent per investigar.
Els alumnes que investiguen el mateix tema es reuneixen temporalment en un grup d'experts, analitzen la informació i preparen com l'explicaran.
Després tornen al seu equip inicial.
Ara cada membre és responsable d'explicar als altres allò que ha après.
En una situació sobre alimentació saludable, podem distribuir:
Quan els experts tornen als seus equips, comparteixen la informació i entre tots han de respondre el repte:
Com podríem preparar una proposta d'esmorzar saludable per a la nostra escola?
investigar · buscar i seleccionar informació · comprensió lectora · expressió oral · responsabilitat individual · projectes interdisciplinaris
No totes les activitats cooperatives han de durar una sessió sencera.
La parada de tres minuts és una estructura molt breu que podem incorporar durant una explicació, un vídeo, una lectura, una investigació o qualsevol altra activitat.
En un moment determinat, aturem l'activitat i demanem als equips que durant uns minuts comentin:
- Què hem entès fins ara?
- Quina idea ens sembla més important?
- Quin dubte tenim?
- Què necessitem aclarir abans de continuar?
Després, cada equip pot compartir una pregunta o una conclusió.
Durant una investigació sobre el canvi climàtic, després d'analitzar diferents fonts, fem una parada perquè els equips identifiquin una idea nova que han après més una pregunta que encara no poden respondre. Aquestes preguntes poden orientar la fase següent de la investigació.
Comprovar la comprensió, detectar dubtes, sintetitzar informació, formular preguntes i activar la participació
És també una bona manera d'incorporar petites dosis d'aprenentatge cooperatiu sense necessitat de plantejar una activitat complexa.
Aquest és l'apartat nou que afegiria després de les cinc activitats.
No totes les tècniques cooperatives tenen la mateixa finalitat. Abans d'escollir-ne una, és útil preguntar-nos què volem que faci l'alumnat.
| Si volem que l'alumnat... | Podem utilitzar... |
|---|---|
| Pensi abans de compartir | 1-2-4 |
| Generi moltes idees | Foli giratori |
| Dialogui abans d'escriure | Llapis al mig |
| Investigi diferents continguts | Grups d'experts |
| Sintetitzi i formuli dubtes | Parada de tres minuts |
L'important no és incorporar moltes tècniques diferents, sinó seleccionar l'estructura que millor respon a l'objectiu d'aprenentatge.
Una mateixa situació d'aprenentatge també pot combinar diferents formes d'organització, per parelles, de manera individual, en equips cooperatius, en gran grup.
Per exemple, podem començar una activitat amb reflexió individual, utilitzar després un 1-2-4 per contrastar les respostes i acabar amb una posada en comú de tota la classe.
Aquest apartat sí que l'afegiria, però curt. És molt coherent amb el títol actual de l'article.
Les activitats cooperatives no haurien d'aparèixer com una dinàmica aïllada, sinó tenir una funció concreta dins de la seqüència d'aprenentatge.
Podem incorporar-les en diferents moments:
Per activar coneixements previs, generar preguntes o plantejar hipòtesis.
Exemple: 1-2-4.
Per investigar, contrastar informació, resoldre problemes o prendre decisions.
Exemples: grups d'experts o llapis al mig.
Per relacionar els aprenentatges i elaborar conclusions.
Exemple: foli giratori.
Per comprovar la comprensió i detectar dubtes.
Exemple: parada de tres minuts.
Així, la tècnica cooperativa deixa de ser una activitat que introduïm simplement perquè sigui dinàmica i passa a formar part de la planificació de la situació d'aprenentatge.
Afegiria aquest petit apartat perquè aporta experiència pràctica sense convertir el post en una segona guia teòrica.
Abans de començar, l'alumnat ha de saber què ha de fer, en quin ordre i quant temps té.
Si l'alumnat té poca experiència cooperant, és preferible començar amb parelles, 1-2-4 o petites activitats abans d'introduir estructures més complexes.
Al final podem dedicar dos minuts a preguntes com:
- Tothom ha participat?
- Ens hem escoltat?
- Què hem fet bé?
- Què millorarem la propera vegada?
No cal una rúbrica cada vegada. Una petita reflexió ja ajuda l'alumnat a aprendre a cooperar.
Aquestes cinc propostes són només algunes de les estructures que podem incorporar a l'aula. L'aprenentatge cooperatiu també implica prendre decisions sobre l'organització dels equips, els rols, la responsabilitat individual, la participació i l'avaluació del procés.
Si vols aprofundir en aquests aspectes, consulta la nostra guia:
Aprenentatge cooperatiu a l'aula: estratègies, tècniques i exemples pràctics
Aquí faria un CTA molt més breu que al post 14.
Incorporar petites estructures cooperatives pot ser un bon punt de partida. A mesura que l'alumnat aprèn a cooperar, podem avançar cap a propostes més complexes i integrar aquesta metodologia dins de les situacions d'aprenentatge.
Si vols conèixer més estratègies i recursos per portar l'aprenentatge cooperatiu a l'aula, pots consultar la formació específica de Fundació Vincles.
Preguntes freqüents sobre les activitats cooperatives
En aquest article posaria només 4 FAQ molt pràctiques.
Què són les activitats cooperatives?
Les activitats cooperatives són propostes estructurades perquè l'alumnat interactuï, comparteixi responsabilitats i treballi conjuntament per assolir un objectiu d'aprenentatge.
Quines activitats cooperatives podem utilitzar a l'aula?
Algunes activitats senzilles són el 1-2-4, el foli giratori, llapis al mig, els grups d'experts i la parada de tres minuts. Cada estructura respon a objectius diferents.
Es poden utilitzar activitats cooperatives en les situacions d'aprenentatge?
Sí. Les activitats cooperatives en les situacions d'aprenentatge es poden utilitzar per activar coneixements previs, investigar, resoldre problemes, prendre decisions, elaborar conclusions o avaluar el procés.
Totes les activitats d'una situació d'aprenentatge han de ser cooperatives?
No. Una situació d'aprenentatge pot combinar treball individual, parelles, equips cooperatius i gran grup. La cooperació s'ha d'incorporar quan la interacció entre iguals aporta valor a l'aprenentatge.
Aquí et pots descarregar tres estructures que de ben segur podràs integrar a l’aula i a les teves situacions d’aprenentatge.
Segur que podràs enriquir les teves situacions d’aprenentatge i fer-les més participatives i motivadores.
Quina activitat t’ha agradat més?
Pots fer una ullada als nostres cursos online reconeguts pel Departament d’Educació que de ben segur t’inspiraran per millorar les teves situacions d’aprenentatge.
