Aplicar l'aprenentatge cooperatiu a l'aula va més enllà d'organitzar l'alumnat en grups. Perquè hi hagi una cooperació real cal estructurar la participació, distribuir responsabilitats i seleccionar estratègies que permetin que tots els membres de l'equip s'impliquin en l'aprenentatge.
En aquesta guia veurem com organitzar l'aprenentatge cooperatiu, quins rols podem establir i diferents tècniques i estructures cooperatives que podem aplicar a Infantil, Primària i Secundària.
Si vols aprofundir en els beneficis de l'aprenentatge cooperatiu a nivell acadèmic, social i emocional, pots consultar també el nostre article sobre la cooperació a l'aula.
Què és l'aprenentatge cooperatiu?
L'aprenentatge cooperatiu és una metodologia activa en què l'alumnat treballa en petits grups estructurats per assolir un objectiu compartit. Cada membre participa en la tasca i assumeix una responsabilitat, de manera que el progrés individual contribueix també al progrés de l'equip.
Però treballar en grup no significa necessàriament treballar cooperativament. En un treball en grup tradicional pot passar que alguns alumnes assumeixin gran part de la tasca mentre que altres hi participin poc.
En l'aprenentatge cooperatiu, en canvi, el docent planifica les condicions perquè tots els membres participin, interactuïn, prenguin decisions i assumeixin responsabilitats.
L'objectiu no és només que el grup acabi una activitat, sinó que tots els seus membres aprenguin durant el procés.
Elements bàsics de l'aprenentatge cooperatiu
Perquè una activitat en grup sigui realment cooperativa, cal tenir en compte alguns elements.
Interdependència positiva
Els membres de l'equip comparteixen un objectiu i necessiten col·laborar per assolir-lo. L'èxit no depèn només del treball individual, sinó de la contribució de tot el grup.
Responsabilitat individual
Cada alumne ha de tenir una responsabilitat dins de l'activitat. D'aquesta manera evitem que uns membres assumeixin tota la feina mentre altres adopten un paper passiu.
Participació activa
Les activitats han de facilitar que tothom tingui oportunitats de parlar, aportar idees, prendre decisions i actuar. Les estructures cooperatives són especialment útils per organitzar aquesta participació.
Interacció entre iguals
Cooperar implica explicar, escoltar, preguntar, argumentar, ajudar, contrastar opinions i arribar a acords. Aquestes interaccions també formen part del procés d'aprenentatge.
Reflexió sobre el funcionament de l'equip
És interessant reservar petits moments perquè l'alumnat valori com ha treballat:
Què hem fet bé? Què ens ha costat? Tothom ha pogut participar? Què podem millorar la propera vegada?
Aquesta reflexió ajuda l'alumnat a aprendre progressivament a cooperar.
Les estratègies de treball cooperatiu se situen en un punt més enllà a la simple col·laboració entre alumnes, ja que ofereix l’oportunitat de compartir aprenentatges, iniciar debats, resoldre problemes i reptes, i treballar junts i juntes per aconseguir un objectiu comú.
Així, aquest enfocament no només potencia els aprenentatges de sabers, sinó que també fomenta el desenvolupament de moltes competències, tant les específiques de les diferents àrees o matèries d’aprenentatge, com les competències clau, sobretot la competència personal, social i d’aprendre a aprendre.
Per tant, una activitat estructurada de manera cooperativa, atenent als elements clau de l’aprenentatge cooperatiu, afavorirà l’aprenentatge compartit i alhora individual, i també es podrà veure, de manera progressiva, com l’alumnat desenvolupa la responsabilitat compartida, el respecte mutu, l’ajuda entre membres de l’equip, etc. encaminant les situacions d’aprenentatge competencial cap a l’èxit personal i acadèmic de l’alumnat.
Els i les alumnes que treballen en equips cooperatius, seran protagonistes del seu propi aprenentatge, ja que les activitats cooperatives estaran estructurades de tal manera que s’afavorirà la participació, l’intercanvi d’idees, la presa de decisions consensuada, la planificació i organització, la distribució de tasques, la posada en comú, etc.
En aquest sentit, els equips cooperatius ofereixen un entorn en el que els i les alumnes no només aprendran de manera conjunta, sinó que també desenvoluparan rols actius que potenciaran la seva participació i el compromís cap al seu equip de treball.
Anem a veure alguns d’aquests àmbits i competències transversals que s’hi desenvolupen en referència al paper de l’alumnat en els equips cooperatius.
El rol dels i les docents en l’aprenentatge cooperatiu, també és molt diferent del paper que desenvoluparia en situacions més tradicionals de l’aprenentatge. A continuació, detallem alguns aspectes relacionats amb el paper del i la docent.
No existeix una única manera d'organitzar els grups cooperatius. La composició i el nombre de membres dependran de l'edat de l'alumnat, l'activitat, els objectius i les característiques del grup.
Els grups reduïts acostumen a facilitar la participació. Les parelles poden ser adequades per començar, mentre que els equips de tres o quatre alumnes permeten distribuir responsabilitats i generar més interacció sense dificultar excessivament la coordinació.
També podem combinar diferents agrupaments:
Els grups poden ser heterogenis en moltes situacions, però no és necessari que tots els agrupaments ho siguin sempre. La composició ha de respondre a una decisió pedagògica i a la finalitat de l'activitat.
Els rols cooperatius ajuden a distribuir responsabilitats i faciliten que tots els membres de l'equip tinguin una funció.
Alguns dels més habituals són:
Ajuda a organitzar la tasca, comprova que l'equip entengui què ha de fer i facilita la participació dels diferents membres.
Registra les idees, conclusions o acords de l'equip quan l'activitat ho requereix.
És l'encarregat de comunicar les conclusions o aportacions del grup a la resta de la classe.
Gestiona els materials i recursos necessaris i ajuda a mantenir-los organitzats.
Recorda els terminis i ajuda l'equip a distribuir el temps disponible.
Els rols s'han d'adaptar a l'edat de l'alumnat i a la tasca. No és necessari utilitzar-los sempre ni assignar cinc rols si l'activitat no els necessita.
Un rol cooperatiu ha de tenir una funció real. Si posem noms als membres però tots acaben fent exactament el mateix, els rols deixen de tenir sentit.
Les estructures cooperatives ens ajuden a organitzar la interacció entre els membres del grup. No totes serveixen per al mateix: algunes són especialment útils per activar coneixements previs, altres per investigar, consensuar respostes o comprovar la comprensió.
Aquestes són algunes tècniques senzilles que podem aplicar a l'aula.
La tècnica 1-2-4 permet passar progressivament de la reflexió individual a la construcció d'una resposta conjunta.
Com funciona?
Exemple: en una situació d'aprenentatge sobre sostenibilitat podem preguntar:
Quines accions podríem aplicar a l'escola per reduir el consum d'aigua?
Primer cada alumne pensa possibles mesures, després les contrasta amb un company i finalment el grup selecciona les que considera més viables.
Ideal per: activar coneixements previs, formular hipòtesis, resoldre problemes, argumentar i arribar a acords.
En aquesta estructura, els membres de l'equip han de parlar i arribar a un acord abans d'escriure.
Els alumnes deixen els llapis al centre de la taula mentre comenten una pregunta o problema. Quan tots han participat i han entès la resposta, poden agafar el llapis i escriure.
Exemple: després de llegir un text, plantegem quatre preguntes. Cada alumne és responsable d'iniciar-ne una, però abans d'escriure la resposta ha d'escoltar les aportacions dels companys.
Ideal per: comprensió lectora, resolució de problemes, activitats de síntesi i situacions en què volem evitar que cada alumne comenci a treballar individualment sense interactuar amb l'equip.
El foli giratori permet que tots els membres facin una aportació a una tasca compartida.
El docent planteja una pregunta i un membre escriu una idea. Després passa el full al company següent, que incorpora una nova aportació, i així successivament.
Per exemple:
Què sabem sobre els animals que viuen al bosc?
Cada alumne pot afegir una característica, un animal, una pregunta o una idea.
També es pot utilitzar per crear vocabulari, formular hipòtesis, recollir coneixements previs o elaborar conclusions.
Ideal per: generar idees i afavorir una participació més equilibrada.
La tècnica del trencaclosques o grups d'experts permet distribuir una investigació entre els membres d'un equip.
Cada alumne o petit grup s'especialitza en una part del contingut. Posteriorment torna al seu equip inicial i explica als companys què ha descobert.
Per exemple, en un projecte sobre alimentació saludable podem investigar:
grup 1 → nutrients
grup 2 → etiquetatge dels aliments
grup 3 → sucre
grup 4 → alimentació equilibrada.
Posteriorment, els equips necessiten les aportacions de tots els experts per elaborar una proposta conjunta.
Ideal per: investigacions, lectura de diferents fonts, projectes i continguts que es poden abordar des de diverses perspectives.
Aquesta tècnica fa visible la interdependència positiva: cada membre disposa d'una informació necessària per al conjunt de l'equip.
La parada de tres minuts és una estructura senzilla que podem incorporar durant una explicació, presentació, vídeo o activitat.
Fem una pausa perquè els equips comentin:
Què hem entès fins ara?
Quina és la idea més important?
Quin dubte tenim?
Després, cada equip pot compartir una pregunta o una conclusió.
Ideal per: comprovar la comprensió, mantenir l'alumnat actiu durant una explicació i detectar dubtes abans de continuar.
No totes les tècniques cooperatives necessiten activitats llargues. Petites estructures de cinc o deu minuts també poden transformar la participació a l'aula.
Imaginem una situació d'aprenentatge sobre els residus que genera l'escola.
El repte és: Com podem reduir els residus dels nostres esmorzars?
Podem començar amb un 1-2-4 perquè l'alumnat comparteixi què sap sobre els residus i proposi primeres solucions.
A continuació, organitzem grups d'experts. Cada grup investiga un aspecte diferent: plàstics, paper, residus orgànics o alternatives reutilitzables.
Quan els experts tornen als equips inicials, comparteixen les seves descobertes. Després podem utilitzar un foli giratori perquè cada membre proposi una mesura concreta per reduir els residus.
Finalment, cada equip selecciona les propostes que considera més adequades i prepara una petita campanya per presentar-les a la comunitat educativa.
En una mateixa situació d'aprenentatge hem combinat, per tant:
reflexió individual → parelles → equips cooperatius → grups d'experts → treball conjunt → comunicació final.
No cal que tota la situació d'aprenentatge sigui cooperativa. La cooperació s'introdueix en aquells moments en què la interacció entre iguals aporta valor a l'aprenentatge.
En una activitat cooperativa podem avaluar tant els aprenentatges curriculars com determinats aspectes relacionats amb el procés de cooperació.
Podem observar, per exemple:
Per recollir aquesta informació podem utilitzar rúbriques, llistes de control, registres d'observació, autoavaluacions o coavaluacions.
Una pregunta final tan senzilla com:
Què hem fet bé com a equip i què podem millorar la propera vegada?
ja pot ajudar a desenvolupar la capacitat de reflexionar sobre la cooperació.
L'avaluació no ha de centrar-se només en el producte que presenta el grup. També ens interessa saber què ha après cada alumne i com ha participat durant el procés.
Si en vols saber més sobre l'avaluació competencial, no et perdis el nostre article: Avaluació competencial: instruments, criteris i exemples per a l'aula.
Aplicar l'aprenentatge cooperatiu requereix pràctica. Aquests són alguns errors habituals que podem evitar:
Posar quatre alumnes al voltant d'una taula no garanteix la cooperació. Cal estructurar la participació i les responsabilitats.
Com més gran és l'equip, més difícil pot resultar assegurar que tots els membres participin activament.
Els rols han de respondre a les necessitats de l'activitat. No cal utilitzar-los si no aporten una funció real.
El 1-2-4, el foli giratori o els grups d'experts tenen finalitats diferents. És preferible seleccionar l'estructura segons el que volem que faci l'alumnat.
En l'aprenentatge cooperatiu també és important observar el procés, la participació i la responsabilitat individual.
No és necessari transformar tota la metodologia de l'aula d'un dia per l'altre. Podem començar amb estructures cooperatives senzilles i breus i anar ampliant-les a mesura que l'alumnat aprèn a treballar d'aquesta manera.
L'aprenentatge cooperatiu encaixa especialment bé dins de les situacions d'aprenentatge perquè permet que l'alumnat investigui, resolgui problemes, comparteixi coneixements, contrasti opinions i elabori respostes conjuntes.
Però això no significa que totes les activitats d'una situació d'aprenentatge hagin de ser cooperatives.
Podem combinar treball individual, parelles, petit grup, grup cooperatiu, gran grup.
segons la finalitat de cada activitat.
Per exemple, davant d'un problema matemàtic podem començar amb una resolució individual, contrastar les estratègies en parelles i acabar analitzant en grup les diferents maneres d'arribar al resultat.
La pregunta que ens hem de fer no és: Com puc convertir aquesta activitat en cooperativa, sinó: La cooperació ajudarà l'alumnat a aprendre millor en aquest moment?
Si la resposta és sí, podem seleccionar l'estructura cooperativa més adequada.
Per saber-ne més, llegeix el nostre post sobre Com programar situacions d'aprenentatge a Primària i Secundària.
No és necessari començar creant equips estables, cinc rols i una rúbrica complexa.
Podem introduir l'aprenentatge cooperatiu a l'aula de manera progressiva:
A mesura que l'alumnat interioritza aquestes dinàmiques, podem plantejar estructures més complexes com els grups d'experts.
Aprendre a cooperar també és un procés d'aprenentatge.
Per això, és normal que al principi el docent necessiti modelar comportaments, explicar què significa escoltar, ajudar a distribuir torns o recordar les responsabilitats de cada membre.
Aplicar l'aprenentatge cooperatiu implica molt més que formar grups. Cal saber organitzar els equips, distribuir responsabilitats, seleccionar estructures cooperatives, gestionar la participació i integrar la cooperació dins de les activitats i situacions d'aprenentatge.
A Fundació Vincles trobaràs formació específica per aprofundir en aquesta metodologia i disposar de més estratègies i recursos per aplicar-la a la pràctica docent.
Descobreix els beneficis de l'aprenentatge cooperatiu i la formació per a docents
Si vols conèixer més avantatges de l’aprenentatge cooperatiu i vols aprendre a aplicar-lo a l’aula, fes una ullada al nostre curs “Aprenentatge cooperatiu. Estratègies pràctiques”, on aprendràs a dissenyar i adaptar activitats cooperatives per a la teva especialitat. El curs és totalment online, reconegut pel Departament d'Educació, i contribueix a l'activació del perfil de mètodes.
