L’avaluació competencial no consisteix únicament a comprovar què sap l’alumnat al final d’un procés, sinó a recollir evidències que permetin conèixer què és capaç de comprendre, aplicar i mobilitzar en diferents situacions.
Avaluar de manera competencial implica relacionar els criteris d’avaluació amb les activitats i les evidències d’aprenentatge, utilitzar diferents instruments i proporcionar un feedback que ajudi l’alumnat a identificar què està aprenent i com pot continuar progressant.
En aquesta guia veurem què és l’avaluació competencial, com planificar-la i quins instruments podem utilitzar a l’aula, amb exemples pràctics aplicables a diferents etapes educatives.
L’avaluació competencial és un procés de recollida i anàlisi d’evidències que permet valorar com l’alumnat mobilitza coneixements, destreses i actituds per donar resposta a diferents situacions.
Per tant, no se centra exclusivament en el resultat final. També observa el procés d’aprenentatge, les estratègies utilitzades, la capacitat d’aplicar allò que s’ha après i el progrés de cada alumne.
L’avaluació competencial ha d’estar vinculada als criteris d’avaluació i formar part del procés d’ensenyament i aprenentatge.
Avaluar i qualificar no són exactament el mateix.
Avaluar significa recollir informació, interpretar-la i prendre decisions per afavorir l’aprenentatge. Qualificar consisteix a expressar el nivell d’assoliment obtingut en un moment determinat mitjançant la forma establerta en cada etapa.
Per això, l’avaluació és un procés molt més ampli: inclou observació, feedback, revisió, autoavaluació, detecció de dificultats i presa de decisions pedagògiques.
El paper dels criteris d’avaluació
Els criteris d’avaluació són el referent que ens permet concretar què esperem que l’alumnat sigui capaç de demostrar en relació amb les competències específiques.
A l’hora de programar, és important seleccionar els criteris que realment es treballaran i pensar quines evidències ens permetran observar-ne l’assoliment.
Competència específica
↓
Criteri d’avaluació
↓
Activitat o situació
↓
Evidència d’aprenentatge
↓
Instrument d’avaluació
Si volem valorar la capacitat de l’alumnat per argumentar una opinió, necessitem una activitat que realment li permeti argumentar, i no únicament respondre preguntes memorístiques.
Les evidències d’aprenentatge són les actuacions, produccions o respostes que ens permeten observar què està aprenent l’alumnat i com aplica els seus aprenentatges.
Poden ser una exposició oral, la resolució d’un problema, una producció escrita, una investigació, una conversa, un experiment, una presentació, un projecte o fins i tot el procés seguit per arribar a una solució.
Primer decidim què volem observar; després escollim l’instrument per recollir aquesta informació.
Quins instruments podem utilitzar en l’avaluació competencial?
No existeix un únic instrument adequat per a totes les situacions. L’elecció dependrà del criteri d’avaluació, del tipus d’activitat i de l’evidència que vulguem recollir.
- Rúbriques: descriuen diferents nivells d’assoliment.
- Llistes de control: permeten comprovar la presència o absència de determinats indicadors.
- Escales de valoració: permeten indicar en quin grau s’observa una conducta o aprenentatge.
- Dianes d’avaluació: faciliten una representació visual de la valoració.
- Registres d’observació: recullen informació durant el desenvolupament de les activitats.
Si vols aprofundir-hi, consulta la nostra guia de Eines i instruments d’avaluació: exemples per utilitzar a l’aula, on expliquem quan utilitzar cada instrument i mostrem exemples.
Autoavaluació i coavaluació: fer participar l’alumnat
L’autoavaluació ajuda l’alumnat a reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge, identificar què ha aconseguit i què necessita millorar.
La coavaluació incorpora la valoració entre iguals a partir de criteris prèviament coneguts i compartits.
Les dues estratègies poden afavorir la metacognició i l’autoregulació, especialment quan l’alumnat sap què s’espera d’ell i disposa de criteris comprensibles per valorar el seu treball.
Què he après?
Què m’ha costat més?
Quina estratègia m’ha funcionat?
Què canviaria si ho tornés a fer?El feedback en l’avaluació competencial
El feedback és molt útil quan no es limita a indicar si una resposta és correcta o incorrecta, sinó que ajuda l’alumnat a entendre què està fent bé, què necessita millorar i quin pot ser el següent pas.
Per exemple, en comptes de “Has de millorar l’expressió escrita.”, podem concretar “Les idees principals estan ben explicades. Ara revisa els connectors entre els paràgrafs perquè el text tingui més continuïtat.”
Un bon feedback ha de ser comprensible, específic i orientat a la millora.
L’alumnat prepara una exposició oral sobre una problemàtica ambiental.
Comunicar informació i argumentar les pròpies conclusions de manera clara i estructurada.
organització del discurs · justificació de les idees · vocabulari · comunicació oral.
rúbrica del docent + autoavaluació + breu coavaluació entre iguals.
Cada alumne rep una fortalesa i un aspecte concret que pot millorar en la següent exposició.
Utilitzar sempre el mateix instrument. No tot s’ha d’avaluar amb una rúbrica.
Avaluar aspectes que no estan relacionats amb els criteris.
Recollir moltes dades que després no utilitzem.
Confondre avaluació amb qualificació.
Donar feedback quan ja no hi ha possibilitat de millorar.
Fer autoavaluació sense haver compartit prèviament els criteris amb l’alumnat.
No és necessari canviar tots els instruments d’avaluació alhora. Un bon punt de partida és seleccionar una activitat, identificar quin criteri volem avaluar, quina evidència necessitem i quin instrument ens permetrà recollir-la.
A partir d’aquí podem incorporar progressivament feedback, autoavaluació i coavaluació fins a integrar l’avaluació dins del mateix procés d’aprenentatge.
El nou currículum posa èmfasi en què les característiques de l’avaluació consisteixen en el seu enfocament formatiu, continuat, global i integrador en totes les etapes educatives. Aquestes característiques ja es podien veure en lleis anteriors, tot i que a la pràctica no era una qüestió que sempre s’arribés a assolir, ja que la càrrega curricular per a cada curs i cicle educatiu era molt elevada.
Així, en aquest sentit, el nou currículum no busca tant l’adquisició de sabers de manera memorística, sinó que cerca altres fites més complexes, com és la consecució de certes habilitats a través del desenvolupament de les competències. I això es proposa a través de situacions d’aprenentatge contextualitzades que promouen altres estratègies d’aprenentatge més competencials, com els treballs en equip, la resolució de reptes, l’anàlisi de casos reals, la proposta de solucions funcionals a un problema real, el treball cooperatiu, etc.
Per tant, si l’enfocament del nou currículum ens porta cap a l’aplicació d’estratègies i metodologies més complexes i competencials, l’avaluació, en aquest cas, també ha de canviar i cercar noves maneres de portar-se a terme.
En el nou currículum i l’enfocament competencial del mateix, es promou l’ús i aplicació d’estratègies metodològiques més actives, més significatives, complexes i comportin el desenvolupament de diferents competències per donar resposta a reptes i situacions d’aprenentatge contextualitzades.
Per tant, és important saber per a què avaluem i com avaluem. Anem a veure les dues grans finalitats que té l’avaluació competencial del nou currículum.
L’avaluació formadora. A través d’aquesta ajudarem l’alumnat a regular el propis aprenentatges, a prendre consciència dels errors que ha pogut cometre i a identificar els encerts i les dificultats que els impedeixen avançar cap a l’assoliment dels objectius d’aprenentatge.
L’avaluació formativa és el mitjà per comprovar què és el que ha après l’alumnat i com ho ha fet. I aquesta avaluació implica identificar l’assoliment dels diferents objectius i criteris d’avaluació per poder orientar de manera efectiva l’alumnat i acreditar els diferents aprenentatges desenvolupats i assolits.
Ambdues finalitats avaluadores estan estretament relacionades i han de ser coherents amb el nivell maduratiu de l’alumnat i amb les diferents propostes d’aprenentatge aplicades a l’aula. Així, hem de potenciar un bon feedback i l’intercanvi d’opinions i punts de vista sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat, i alhora promoure l’autoavaluació.
L’avaluació contínua, formativa i formadora també té l’objectiu de saber quins han estat els resultats dels diferents aprenentatges, de manera que ens permeti comprovar si s’han assolit els objectius proposats i valorar què és el que falta seguir treballant per assolir-los.
La informació que obtindrem fruit de l’avaluació, també contindrà dades molt importants que ajudaran als i les docents a avaluar la qualitat del procés d’aprenentatge, de manera que podrà identificar els diferents aspectes a millorar per tal de promoure situacions d’aprenentatge de qualitat que contribueixin a un desenvolupament real de les competències que marca el currículum.
Podem veure que l’avaluació de les competències comporta la mobilització dels diferents sabers d’aprenentatge, que de manera interrelacionada contribueixen a la resolució de problemes o situacions reals, complexes i constructives.
Per tant, no té sentit avaluar sabers per una banda i competències per una altra. Sinó que s’ha de veure l’avaluació de manera integrada en l’aprenentatge competencial, és a dir, s’avaluarà l’adquisició o el desenvolupament d’una competència a través dels diferents sabers d’aprenentatge.
Així, l’avaluació competencial haurà d’identificar el progrés del desenvolupament de les competències específiques de les diferents àrees, matèries o eixos d’aprenentatge, de manera que serà necessari establir uns objectius d’aprenentatge i un criteris d’avaluació coherents amb el punt de partida de l’alumnat per poder valorar el progrés i l’adquisició d’aquestes competències.
Per altra banda, hem de tenir en compte que el desenvolupament d’una competència necessita temps, de manera que ja no té sentit avaluar constantment amb l’objectiu de qualificar resultats, sinó que cal fer una valoració global del procés d’aprenentatge de cada alumne/a per tal de reconèixer com ha millorat el desenvolupament de les competències des del principi.
Per tant, en comptes de promoure un aprenentatge memorístic i acumulatiu, l’objectiu del model competencial del nou currículum, és ajudar l’alumnat a aplicar els nous aprenentatges i sabers, davant de situacions contextualitzades, significatives i amb sentit real i funcional per a l’alumnat.
Recordeu! Si voleu saber-ne més, i aprendre a dissenyar eines d’avaluació, fes una ullada al curs online “Eines i recursos d’avaluació”
