L’alimentació sovint es dona per suposada. Però, quan parlem d’infants amb condició de l’espectre autista (TEA), aquest acte tan quotidià pot esdevenir tot un repte. Les famílies i els professionals sovint es troben davant d’una gran pregunta: què fem quan un infant rebutja aliments? Però potser la pregunta clau és una altra: què necessita aquest infant per sentir-se segur menjant?
Cada cop més persones involucrades en l'àmbit del TEA i alimentació. Famílies i especialistes coincideixen en un punt fonamental: no es tracta de corregir una conducta, sinó d’acompanyar una condició. Això implica canviar profundament la mirada, especialment quan parlem de dificultats alimentàries. La selectivitat, els rebuigs o les rutines inflexibles a l’hora de menjar no són capricis ni desobediències, sinó una expressió autèntica del seu sistema nerviós, sovint hiperestimulat per textures, olors o sabors.
Menjar és també relació, tacte, color, previsió i confiança. I en infants amb TEA, tots aquests factors poden convertir un àpat en una font d’angoixa. Per això, la intervenció no ha de començar imposant aliments, sinó generant entorns que els facin sentir segurs, adaptats a les seves particularitats sensorials i emocionals.
Una formació especialitzada en TEA i alimentació t'oferirà eines, estratègies i recursos per a infants i joves amb Trastorn de l'Espectre Autista: “Alimentació i TEA: comprendre per intervenir”
Molts infants amb TEA presenten alteracions en la integració sensorial: una determinada textura pot provocar nàusees o una olor intensa pot bloquejar-los. Si a això hi sumem una alta necessitat de control i previsibilitat, no és estrany que el menjar esdevingui una font de conflicte. Però aquí rau també la clau: si entenem aquestes reaccions, com a part de la seva condició i no com a problemàtica aïllada, podem dissenyar estratègies amb suports i acompanyament TEA que facilitin el canvi gradual i podrem començar a intervenir amb empatia i eficàcia.
Segons diversos estudis, més del 70 % dels infants amb TEA presenten dificultats alimentàries. Aquestes conductes impacten no només en la nutrició, sinó també en la socialització, l’autoestima i la dinàmica familiar. Sovint, les famílies se senten soles i incompreses davant d’una situació que sembla no tenir sortida. Però el canvi comença quan se senten escoltades, i això és també un dels pilars del curs “Alimentació i TEA: comprendre per intervenir” ofereix eines i suports perquè les famílies i professionals educatius no hagin de recórrer soles aquest camí.
El nostre enfocament parteix d’un principi bàsic: intervenir és escoltar, no forçar. Això vol dir dissenyar estratègies graduals, crear rituals que aportin seguretat, incorporar la comunicació augmentativa (CAA) quan calgui i, sobretot, celebrar cada petit avenç com un èxit. Amb un bon acompanyament TEA, cada pas endavant, per petit que sembli, és una victòria perquè en el camí cap a una relació més positiva amb l’alimentació, cada gest compta.
Aquest curs reconegut pel Departament d’Educació no només aporta eines pràctiques, sinó també una mirada transformadora. Combina el rigor científic amb la sensibilitat pedagògica, i ofereix recursos adaptats a diferents contextos: escoles, famílies, centres d’intervenció… I promou una visió transformadora del TEA i l'alimentació.
Si vols entendre de debò què implica el vincle entre TEA, conductes alimentàries i suports, aquest curs és per a tu.
