Una alumna observa dues fotografies i identifica què ha canviat en el paisatge. Quan li demanem que ho expliqui per escrit, però, només anota dues paraules. Un altre alumne resol una activitat de classificació, però es queda en silenci quan ha de justificar el criteri davant del grup.
En aquestes situacions, convé preguntar-nos què està dificultant la resposta: la comprensió del contingut, el vocabulari, l’estructura de l’explicació o diverses d’aquestes demandes alhora.
Les bastides lingüístiques són suports que ajuden l’alumnat a comprendre i a expressar-se mentre desenvolupa els recursos lingüístics necessaris per fer-ho amb més autonomia.
Poden adoptar formes senzilles: un model oral, una taula per ordenar informació, un banc de paraules o una estructura de frase. La seva utilitat depèn de com les relacionem amb l’activitat i de si les ajustem a les necessitats de l’alumnat.
En aquest article veurem com seleccionar-les, dos exemples de Primària i Secundària i quines evidències ens poden ajudar a decidir quan cal modificar-les o retirar-les.
Una bastida lingüística és una ajuda planificada o proporcionada durant la interacció per facilitar la comprensió o la producció del llenguatge en una tasca.
Per exemple, si demanem que es comparin dos materials, podem oferir expressions com:
Aquestes expressions ajuden a organitzar la comparació. L’alumne encara ha d’observar els materials, identificar-ne les propietats i decidir què vol explicar.
La bastida ha de facilitar l’accés a la tasca i fer possible una participació progressivament més autònoma. Per això, cal revisar-ne l’ús a mesura que avança l’aprenentatge.
Si vols situar aquest treball en una mirada més àmplia, pots consultar l’article Immersió lingüística a l’aula: estratègies per a l’alumnat nouvingut.
Les activitats escolars demanen utilitzar el llenguatge de maneres diferents. Explicar un procediment, descriure un personatge i justificar una hipòtesi requereixen vocabulari i estructures específiques.
Un alumne pot participar amb fluïdesa en converses quotidianes i necessitar ajuda per elaborar una explicació acadèmica. També pot conèixer un concepte en una altra llengua i estar aprenent a expressar-lo en català.
Algunes situacions que ens poden portar a explorar la necessitat de suport són:
Aquestes observacions s’han d’interpretar en el seu context. Cal comprovar què sap sobre el tema, si ha entès la tasca i quines oportunitats ha tingut d’aprendre el llenguatge que li demanem.
Podem combinar diferents ajudes segons la barrera que volem abordar.
| Necessitat | Bastida possible | Exemple |
|---|---|---|
| Comprendre una consigna | Demostració i passos visibles | Mostrar com es classifica el primer element |
| Comprendre vocabulari nou | Imatge, objecte, definició breu i ús contextualitzat | Relacionar "transparent" amb materials que permeten veure-hi a través |
| Ordenar una explicació | Organitzador gràfic | Taula de causes i conseqüències |
| Iniciar una resposta oral | Model i inici de frase | "He observat que…" |
| Comparar | Estructures lingüístiques i taula | "Tots dos…, però…" |
| Escriure un text | Exemple comentat i esquema | Identificar com s’organitza una explicació abans d’escriure’n una |
| Participar en una conversa | Temps de preparació i expressions de suport | "Hi afegiria…", "Ho pots explicar d’una altra manera?" |
Les imatges i els organitzadors gràfics poden formar part de la bastida, però també cal ensenyar a interpretar-los. Afegir una fotografia al costat d’un text no assegura, per si sol, que l’alumne entengui la relació entre tots dos.
Comença per l’objectiu de la tasca.
Per exemple: "Comparar dues fonts d’energia i justificar un avantatge i una limitació de cadascuna".
Aquesta formulació ens ajuda a distingir el contingut que volem treballar de la manera com demanarem que s’expressi.
Què haurà de fer l’alumne amb el llenguatge?
En l’exemple anterior necessitarà comprendre vocabulari específic, comparar i justificar. Això pot requerir paraules del tema, expressions de contrast i formes d’introduir una raó.
Una conversa breu, una classificació d’imatges o una primera resposta poden aportar informació.
Potser coneix els conceptes i li falten paraules en català. Potser també necessita construir el concepte de font d’energia. Les ajudes s’han d’ajustar a allò que observem.
Escull les ajudes que responen a la necessitat detectada. Si ofereixes una taula, completa’n una part com a exemple. Si presentes una estructura de frase, utilitza-la per elaborar una resposta i explica com has pres les decisions.
Comprova si l’alumne comprèn millor, participa o produeix una resposta més elaborada.
També cal observar si utilitza el suport amb criteri. Omplir tots els buits d’una plantilla no demostra necessàriament que hagi entès les relacions que està expressant.
Imaginem una activitat en què els infants exploren diferents materials per decidir quin seria adequat per cobrir una petita estructura i protegir-la de l’aigua.
La consigna és:
"Compara les propietats dels materials i justifica quin triaries."
La tasca exigeix observar, comparar i relacionar les propietats amb una finalitat. També demana entendre paraules com flexible, impermeable o resistent i construir una justificació.
Un petit banc de vocabulari contextualitzat
Presentem les paraules mentre manipulem i comprovem els materials:
| Paraula | Com la podem fer comprensible? |
|---|---|
| Flexible | Dobleguem el material i observem què passa |
| Rígid | Intentem doblegar-lo i el comparem amb un altre |
| Impermeable | Comprovem si deixa passar l’aigua |
| Transparent | Observem si podem veure-hi a través |
Una taula per registrar les observacions
| Material | Es doblega? | Deixa passar l’aigua? | Altres observacions |
|---|---|---|---|
| Material A | |||
| Material B |
Estructures per preparar l’explicació
"El material A és…"
"El material B…, mentre que el material A…"
"Triaria… perquè…"
"A la prova hem observat que…"
El docent mostra com registra una observació i com la relaciona amb una decisió. Després, les parelles exploren els materials, completen la taula i assagen una explicació oral abans d’escriure-la.
L’acompanyament pot incloure preguntes com:
Ens fixem en si l’infant identifica propietats, compara les dades i justifica l’elecció amb una observació.
També anotem quins suports lingüístics necessita. Això permet valorar l’aprenentatge del contingut sense perdre de vista com avança en la manera d’expressar-lo.
A Secundària, podem plantejar l’anàlisi d’un cas històric documentat de migració. Cal seleccionar fonts adequades i evitar demanar a l’alumnat que comparteixi experiències personals.
"Explica les causes del moviment migratori a partir de les fonts i justifica quins factors hi van intervenir."
La tasca demana comprendre informació, seleccionar evidències i establir relacions causals.
Una anticipació dels conceptes necessaris
Abans de llegir, treballem el significat dels termes que apareixen a les fonts i comprovem si l’alumnat els pot utilitzar en un exemple.
Un organitzador de la informació
| Informació de la font | Factor amb què es relaciona | Com pot ajudar a explicar el moviment migratori? |
|---|---|---|
Un model d’explicació comentat
Analitzem un fragment breu per identificar on es presenta una causa, quina evidència s’aporta i com es relacionen les dues idees.
Expressions per redactar
"Segons la font…"
"Un dels factors que hi va contribuir va ser…"
"Aquesta situació va afavorir…"
"La informació disponible permet relacionar… amb…"
Les expressions no han de substituir l’anàlisi. Podem demanar que l’alumne expliqui oralment per què ha seleccionat una evidència o que compari dues interpretacions possibles.
Si copia l’estructura, però no pot explicar la relació causal, necessitarà més treball sobre el contingut o sobre el raonament de la tasca.
Alguns alumnes poden necessitar un glossari i un model complet. D’altres poden treballar amb un esquema o una llista de preguntes de revisió.
L’ajust s’ha de basar en les respostes observades i en els objectius d’aprenentatge de cada alumne.
Aquestes expressions poden servir de punt de partida. Cal seleccionar-les, adaptar-les al context i modelar-ne l’ús.
| Funció | Exemples |
|---|---|
| Descriure | "Té…", "Està format per…", "Es caracteritza per…" |
| Comparar | "S’assemblen en…", "Es diferencien perquè…", "Mentre que…" |
| Ordenar un procés | "Primer…", "A continuació…", "Finalment…" |
| Explicar una causa | "Això passa perquè…", "Un dels factors és…" |
| Justificar | "Ho afirmo perquè…", "La dada que ho mostra és…" |
| Formular una hipòtesi | "Si…, podria…", "Penso que passarà… perquè…" |
| Demanar aclariments | "Què vol dir…?", "Pots posar-ne un exemple?" |
| Participar en una conversa | "Hi afegiria…", "Coincideixo en…", "Tinc una altra proposta…" |
Convé oferir diverses maneres d’expressar una mateixa funció. Això ajuda a ampliar els recursos disponibles i evita convertir una única fórmula en l’única resposta acceptada.
Podem recollir evidències sobre la comprensió, la participació i l’autonomia.
| Què observem? | Pregunta per orientar el seguiment |
|---|---|
| Comprensió de la tasca | Pot explicar què ha de fer o començar l’activitat? |
| Ús del vocabulari | Utilitza les paraules amb un significat adequat? |
| Organització del discurs | Relaciona les idees de manera comprensible? |
| Raonament | Justifica la resposta i identifica evidències? |
| Autonomia | Consulta el suport quan el necessita i continua sense ajuda constant? |
| Transferència | Aplica allò après en un exemple diferent? |
Una anotació útil podria ser:
"Amb la taula compara les propietats i tria el material. Necessita una pregunta del docent per incorporar l’evidència de la prova a la justificació."
Aquest registre permet preparar la intervenció següent. Per ampliar les possibilitats de seguiment, pots consultar l’article Eines i instruments d’avaluació: exemples per utilitzar a l’aula.
La retirada s’ha de guiar per les evidències de progrés. Podem reduir una part del suport i observar què passa.
Per exemple:
Aquest recorregut és orientatiu. Un alumne pot necessitar recuperar una bastida davant d’un gènere textual nou, un tema desconegut o una tasca més complexa.
També cal distingir les bastides temporals d’altres mesures d’accessibilitat o suports que un alumne pot continuar necessitant. La retirada d’ajudes no ha de ser un objectiu desvinculat de les seves necessitats educatives.
Abans d’afegir recursos, convé saber si el problema és comprendre el vocabulari, organitzar el discurs, entendre el contingut o interpretar la consigna.
Un banc extens de paraules, diverses taules i moltes frases model poden augmentar la càrrega de la tasca. Cal seleccionar els recursos que l’alumne pot utilitzar.
La bastida necessita explicació, exemples i oportunitats de pràctica.
Les necessitats canvien. Cal revisar què continua ajudant i què podem adaptar.
Una resposta ben formulada pot haver estat copiada o reproduïda mecànicament. Les preguntes, les variacions de la tasca i la transferència a nous exemples ajuden a comprovar l’aprenentatge.
Escollir una bastida implica prendre decisions sobre el contingut, la llengua, la participació i l’avaluació. El repte és connectar aquests elements dins d’una proposta que l’alumnat pugui comprendre i desenvolupar.
El curs de Fundació Vincles Immersió lingüística. Materials didàctics i avaluació treballa l’adaptació i l’elaboració de materials, la construcció de bastides de suport lingüístic i la incorporació d’instruments d’avaluació.
És una formació de 40 hores adreçada a docents d’Infantil, Primària i Secundària, reconeguda pel Departament d’Educació.
Si necessites transformar activitats del teu grup en propostes amb suports lingüístics ajustats, consulta el programa i les properes convocatòries del curs.
Per aprofundir en l’adquisició d’una segona llengua i les orientacions d’intervenció, també pots consultar el curs Immersió lingüística. Orientacions i estratègies pràctiques.
Si el teu objectiu inclou l’acreditació professional, trobaràs informació complementària a l’article sobre el perfil d’immersió i suport lingüístic.
Poden ser útils per a alumnat amb necessitats diverses de comprensió i expressió. La selecció s’ha de basar en la demanda de la tasca i en allò que observem.
Pot formar part d’una fitxa, però també pot ser una demostració, una conversa guiada, un model oral o un organitzador gràfic.
Podem oferir alguns recursos a tot el grup i ajustar altres ajudes individualment. Compartir models i vocabulari pot ser útil, mentre que la quantitat de suport necessària pot variar.
Sí. Aquestes àrees també demanen descriure, comparar, explicar procediments, formular hipòtesis i justificar resultats. Convé identificar el llenguatge que necessita cada activitat.
Depèn de què volem avaluar. Si l’objectiu és valorar un coneixement curricular, un suport lingüístic pot facilitar que l’alumne el mostri. Si volem valorar precisament la producció autònoma d’una estructura, hem de tenir en compte com afecta el suport a la interpretació del resultat. En proves amb instruccions específiques, cal respectar-ne les condicions.
Escull una activitat real i identifica una demanda concreta. Si l’alumnat ha de comparar, pots preparar una taula i dues o tres expressions, mostrar-ne l’ús i observar si milloren les explicacions. Aquesta informació t’ajudarà a ajustar la proposta següent.
Pots consultar les orientacions didàctiques de XTEC sobre el tractament integrat de llengua i continguts, que inclouen materials sobre bastides de suport.
