La diversitat és una qualitat humana, i que la trobem present tant dins com fora de les aules ja que és un fidel reflex de la societat.
L'alumnat dels centres educatius és divers i heterogeni, té realitats particulars i diferents. Així, posar atenció a la diversitat implica tenir en compte aquesta singularitat de tots i cada un dels nostres alumnes, i ser acompanyants en un procés educatiu per fomentar que en el seu desenvolupament personal també incorporin el reconeixement d'aquesta diversitat.
Així, avui ens trobem en què hi ha centres educatius on hi conviuen moltes llengües diferents, les matrícules són vives, l’heterogeneïtat sobre el coneixement de la llengua de l’escola és evident, i manquen recursos humans especialitzats en la gestió de la diversitat lingüística.
És per aquest motiu, que els i les docents hem de tenir un bon recull d’estratègies i recursos per facilitar la immersió lingüística a l’aula, ja que d’aquesta manera podrem acompanyar l’alumnat amb llengües maternes diferents a la llengua catalana, i ajudar-los en la seva adaptació, inclusió i aprenentatge.
L'arribada d'alumnat nouvingut al centre planteja necessitats que van més enllà de l'aprenentatge inicial de la llengua. L'alumne s'incorpora a un nou entorn educatiu, social i lingüístic i necessita comprendre progressivament tant la llengua de comunicació quotidiana com el llenguatge necessari per participar en les activitats i avançar en els aprenentatges.
Per aquest motiu, les estratègies d'immersió i suport lingüístic no haurien de limitar-se a l'aula d'acollida. També s'han d'incorporar progressivament a l'aula ordinària i a les diferents àrees i situacions d'aprenentatge.
Les imatges, fotografies, pictogrames, esquemes, objectes reals i demostracions permeten donar significat al llenguatge oral i escrit.
Per exemple, si presentem una activitat sobre els animals, podem combinar: paraula escrita + imatge + explicació oral + exemple
En lloc de donar únicament una instrucció escrita com per exemple "Classifica els animals segons el seu hàbitat" podem mostrar visualment les diferents categories, incorporar fotografies dels hàbitats i fer un primer exemple conjunt.
Els suports visuals per a l'alumnat nouvingut no només faciliten la comprensió de la tasca: també poden afavorir que l'alumne participi amb més autonomia.
No cal esperar que l'alumnat es trobi amb paraules desconegudes durant l'activitat. Abans de començar una situació d'aprenentatge podem identificar:
Quines paraules necessita comprendre aquest alumne per poder participar?
En una activitat sobre l'aigua, per exemple, podem anticipar paraules com: evaporació · vapor · núvol · pluja · temperatura
Però també vocabulari funcional necessari per seguir les instruccions: observa · compara · encercla · relaciona · explica · ordena
Aquesta distinció és important. L'alumnat nouvingut necessita aprendre tant vocabulari curricular com el llenguatge habitual que li permet funcionar dins de l'aula.
Les bastides lingüístiques són suports temporals que ajuden l'alumnat a comprendre o produir llenguatge mentre encara no pot fer-ho de manera completament autònoma.
Podem proporcionar, per exemple, inicis de frase:
Jo penso que...
He observat que...
La diferència entre... i... és...
Primer..., després... i finalment...
Estic d'acord amb... perquè...
Aquestes estructures permeten que l'alumne participi en converses, explicacions o activitats curriculars abans de dominar completament la llengua.
A mesura que augmenta la competència lingüística, aquests suports es poden anar retirant.
Precisament la construcció i adaptació de bastides de suport lingüístic forma part dels continguts de la formació d'immersió lingüística de Fundació Vincles.
Tenir una bona motxilla plena de recursos per afavorir la immersió lingüística a l’aula, ajudarà a l’alumnat en molts àmbits. Així, aplicar estratègies d’immersió lingüística implicarà:
La immersió lingüística consisteix en l’exposició parcial o total a la llengua en les diferents etapes del procés d’aprenentatge dels alumnes, des que són petits fins que arriben l’adolescència, així, es pot considerar una estratègia que actualment es duu a terme en l’etapa escolar a nivell mundial.
L’objectiu principal de la immersió lingüística és aconseguir l’aprenentatge d’una llengua en el mínim temps possible, i de manera intensiva per part d’aquells alumnes que no la parlen en l’àmbit familiar, amb la finalitat d’afavorir al màxim les competències comunicatives, i el coneixement gramatical i lèxic.
És doncs, una eina de cohesió social que contribueix a millorar i enfortir els vincles entre els alumnes i preparar-los per desenvolupar diferents habilitats i competències que els serviran pel seu futur personal, social i laboral potenciant la seva inclusió en comunitat.
A través de la immersió lingüística es tracta de conciliar les diferents cultures presents a l’aula i al centre educatiu, respectant la diversitat lingüística i cultural de tots els alumnes, evitant la segregació lingüística i social.
A nivell social doncs, es pretén reconèixer la diversitat lingüística en entorns plurilingües com una riquesa present en les diferents societats, i en entorns educatius contribuir a que els alumnes prenguin consciència de la necessitat de respectar a tots els companys, independentment del seu origen, cultura o llengua, per comunicar-se i teixir vincles positius entre ells.
Adaptar una activitat per a un alumne que està aprenent la llengua vehicular no significa necessàriament simplificar l'aprenentatge o reduir les expectatives.
En moltes situacions, el que necessita l'alumne és disposar de més vies per comprendre què ha de fer i més recursos per poder expressar allò que sap.
Per exemple, davant d'un text podem:
Davant d'una activitat oral podem proporcionar paraules clau, models o temps previ de preparació.
I davant d'una producció escrita podem oferir: imatge → paraules clau → estructura de frase → model → producció pròpia
L'objectiu és construir suports lingüístics que permetin accedir a l'aprenentatge, no substituir l'activitat curricular per una tasca desconnectada del que està fent la resta del grup.
Aquesta és una altra cerca que ens interessa captar.
L'expressió oral és fonamental per a l'adquisició d'una nova llengua, però demanar simplement a l'alumnat nouvingut que "parli més" no és suficient.
Cal crear situacions comunicatives previsibles i segures. Podem començar amb: respostes breus → frases model → converses en parella → petit grup → intervencions davant del grup
Les rutines d'aula són molt útils perquè repeteixen estructures lingüístiques:
Quin dia és?
Quin temps fa?
Què necessitem?
Què hem fet avui?
Què farem després?
També podem plantejar activitats amb una necessitat real de comunicació: descriure una imatge perquè un company la identifiqui, ordenar una seqüència conjuntament, buscar diferències, explicar un procediment o resoldre un petit repte en parella.
No necessitem crear materials completament diferents per a cada activitat. És més útil disposar d'un petit conjunt de recursos reutilitzables per a l'alumnat nouvingut. Per exemple:
Diccionaris visuals
Imatge + paraula + article o estructura lingüística quan sigui necessari.
Targetes de vocabulari
Per classificar, relacionar, ordenar o construir frases.
Plafons de comunicació
Amb expressions habituals de l'aula: no ho entenc, pots repetir?, necessito ajuda, he acabat...
Seqüències visuals
Per explicar rutines o activitats dividides en passos.
Models de frases
Per descriure, comparar, argumentar, explicar o formular hipòtesis.
Organitzadors gràfics
Per ordenar informació abans d'una producció oral o escrita.
Materials multimodals
Combinar text, imatge, àudio, vídeo i manipulació pot facilitar diferents vies d'accés a la informació.
L'objectiu no és acumular recursos, sinó crear bastides que l'alumnat pugui utilitzar quan les necessita i abandonar progressivament quan ja no siguin necessàries.
Si vols recursos per a l'aula d'acollida, pràctics i llestos per descarregar i imprimir, no et perdis els dossiers d'aula d'acollida que ha elaborat Recursos Docents. Allà hi trobaràs una col·lecció de recursos, propostes, idees i activitats d'aula d'acollida per a l'alumnat nouvingut.
Imaginem una activitat de Primària sobre els animals vertebrats. La classe ha de llegir informació, classificar diferents animals i justificar els criteris utilitzats. Un alumne que acaba d'incorporar-se al sistema educatiu pot comprendre els conceptes però encara no disposar del vocabulari necessari per explicar-los en català. Podem preparar:
1. Vocabulari visual
mamífer · ocell · peix · rèptil · amfibi amb una fotografia representativa de cada categoria.
2. Paraules necessàries per classificar
té / no té
viu a...
neix de...
respira...
el seu cos està cobert de...
3. Un model lingüístic
El/la _____ és un/a _____. Viu a _____. El seu cos _____.
4. Activitat manipulativa
Classificar targetes d'animals abans de completar l'activitat escrita.
5. Treball en parella
Explicar oralment una classificació utilitzant les estructures proporcionades.
D'aquesta manera, no canviem necessàriament l'aprenentatge curricular que perseguim. El que modifiquem són les vies d'accés a la informació i els suports que permeten a l'alumne participar i comunicar els seus aprenentatges.
L'acompanyament lingüístic de l'alumnat nouvingut no hauria de quedar desconnectat del que passa a l'aula ordinària.
La coordinació entre els professionals permet anticipar quin vocabulari necessitarà l'alumne, quines activitats es treballaran;
quins suports podem preparar, quines estructures lingüístiques necessitarà, quines evidències podem observar.
Per exemple, si a l'aula ordinària s'iniciarà una situació d'aprenentatge sobre l'univers, podem anticipar vocabulari i estructures comunicatives perquè l'alumne disposi de més eines quan participi en les activitats amb el grup.
Així, el suport lingüístic no funciona com un itinerari paral·lel, sinó com un pont que facilita una participació progressiva en els aprenentatges i en la vida del grup.
A grans trets, podem concloure que trobaríem quatre pilars fonamentals per a què des del centre es puguin conèixer els alumnes i aplicar les estratègies d’immersió lingüística adequades - independentment de la llengua d’aquests a l’inici del curs escolar- amb l’objectiu de finalitzar l’educació obligatòria amb un bon domini de la llengua vehicular del centre educatiu.
Aquests quatre pilars bàsics de la immersió lingüística són:
A continuació els analitzarem amb més detall.
Referent a les estratègies metodològiques que apliquem a l’aula per treballar la immersió lingüística:
Pel que fa a l’àmbit emocional dels alumnes, les estratègies d’immersió lingüística afavoriran:
En aspectes relacionats amb la llengua materna dels alumnes, serà fonamental treballar aspectes relacionats amb aquesta des de la perspectiva de la immersió lingüística, com:
I finalment, referent als usos lingüístics de la llengua, s’haurà de tenir en compte:
Fins aquí, hem vist que les estratègies d’immersió lingüística afavoriran la inclusió de l’alumnat nouvingut, ja que es potenciarà l’aprenentatge d’una segona llengua, diferent a la seva llengua materna, de manera pràctica i significativa.
Vols descobrir estratègies d’immersió lingüística per aplicar a l’aula?
T’oferim dos cursos online d’immersió lingüística per tal d’adquirir les competències i habilitats per acompanyar a l’alumnat nouvingut en la seva inclusió, per promoure el seu sentiment de pertinença i sobretot, per aprendre a adaptar materials didàctics a través de bastides lingüístiques, així com conèixer recursos, dinàmiques, tècniques i estratègies d’immersió lingüística a l’aula.
Els dos cursos online que oferim sobre immersió lingüística estan reconeguts pel Departament d’Educació, són de 40 hores cada un, i ambdós contribueixen a l’activació del perfil d’immersió lingüística.
Vols activar el perfil d’immersió lingüística?
No et perdis el pack de cursos d’immersió lingüística que s’ofereixen cada mes del curs escolar. Amb la realització dels dos cursos online, activaràs de manera efectiva el perfil d’immersió lingüística.
