De competir en sap tothom, però, i de cooperar, en sabem? La cooperació és una habilitat que cal entrenar i practicar per tal que els nostres alumnes la desenvolupin de manera correcta. En aquest article veurem quines són les fortaleses de l'aprenentatge cooperatiu i com podem ajudar als infants i adolescents de les nostres aules a desenvolupar-la.
L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia didàctica a través de la qual tots els alumnes, independentment de la seva situació particular, tenen l’oportunitat de participar activament, tant en el seu propi procés d’aprenentatge com en el dels seus companys d’equip. Això implica que cada alumne esdevé, alhora, receptor i agent actiu dins la construcció del coneixement.
Aquest enfocament promou el progrés de l’alumnat a múltiples nivells, no únicament en l’àmbit acadèmic, sinó també en l’àmbit personal, social i emocional (Riera, 2011). Així, l’aprenentatge cooperatiu no només afavoreix l’assoliment de continguts curriculars, sinó que també contribueix al desenvolupament d’habilitats i competències fonamentals per al creixement integral dels alumnes.
A través de l’aprenentatge cooperatiu, els alumnes no només aprenen continguts acadèmics, sinó que també aprenen a conviure, a comunicar-se, a resoldre conflictes i a prendre decisions de manera conjunta. Aquest aspecte resulta especialment rellevant en l’educació actual, atès que l’escola no només ha de vetllar per la transmissió de coneixements, sinó també per la formació integral de persones capaces de viure i participar activament en societat.
Pots trobar més informació sobre el paper de l'alumnat en l'aprenentatge cooperatiu i com s'estructuren les activitats cooperatives en un altre article compartit en el nostre blog, aquí te'l deixem: Estratègies i recursos d’Aprenentatge Cooperatiu a l’aula
L’eficàcia de l’aprenentatge cooperatiu no rau únicament en l’afectació de variables cognitives, és a dir, en aquells aspectes directament vinculats al rendiment acadèmic, a la comprensió dels continguts o a la qualitat dels aprenentatges adquirits. La seva eficàcia també es fonamenta en variables no cognitives, relacionades amb aspectes emocionals, socials, afectius i relacionals que influeixen de manera decisiva en el desenvolupament integral de l’alumnat.
Aquest doble impacte converteix l’aprenentatge cooperatiu en una metodologia especialment rellevant dins els contextos educatius actuals, ja que afavoreix una mirada global sobre l’aprenentatge, entenent que aprendre implica molt més que l’adquisició de continguts curriculars.
Diferents investigacions referents als efectes cognitius que promou l’aprenentatge cooperatiu assenyalen una sèrie de conclusions rellevants (Johnson & Stanne, 2000).
En primer lloc, mitjançant la cooperació s’aconsegueix una productivitat més elevada i un major rendiment acadèmic en comparació amb processos d’ensenyament basats en estructures individuals o competitives. Això es deu, en gran part, al fet que el treball cooperatiu genera contextos d’interacció en què els alumnes poden contrastar idees, compartir estratègies i construir coneixement de manera conjunta.
Quan els alumnes cooperen, el procés d’aprenentatge deixa de ser una activitat exclusivament individual per convertir-se en una experiència compartida. Aquesta dinàmica afavoreix que el coneixement es construeixi de manera més profunda, significativa i funcional.
En segon lloc, la cooperació afavoreix l’ús d’un raonament de més alta qualitat que la competició o l’individualisme. El fet d’haver d’explicar idees, argumentar punts de vista, escoltar altres perspectives i consensuar respostes estimula processos cognitius més complexos i afavoreix un nivell més elevat de reflexió.
Finalment, les relacions entre alumnes i la predisposició cap a l’aprenentatge tendeixen a ser de més qualitat, ja que les recompenses grupals acostumen a ser percebudes com a més justes que les estrictament individuals. Quan l’èxit es vincula al progrés compartit, augmenta la implicació de tots els membres i es genera un major compromís envers la tasca comuna.
Les conseqüències socioemocionals derivades de l’aplicació sistemàtica de l’aprenentatge cooperatiu es poden resumir en diversos aspectes significatius.
En primer lloc, afavoreix la tolerància, l’acceptació i la interacció positiva amb els companys d’equip. El contacte continuat i estructurat entre alumnes amb característiques, ritmes o necessitats diverses contribueix a reduir prejudicis i a generar relacions més positives.
També es produeix una millora de l’autoconcepte i de l’autoestima. Quan els alumnes perceben que poden aportar valor al grup, que les seves aportacions són útils i que són reconeguts pels companys, es reforça la seva confiança i la seva percepció de competència.
Un altre aspecte destacable és el desenvolupament de la conducta prosocial. Aquesta es defineix com aquella conducta social positiva orientada a beneficiar altres persones, amb o sense una motivació altruista explícita, i inclou conductes com donar, ajudar, cooperar, compartir, consolar i preocupar-se per les necessitats o sentiments dels altres (Garaigordobil & Fagoaga, 2006).
L’aprenentatge cooperatiu afavoreix també el desenvolupament de relacions interpersonals positives i contribueix de manera significativa a la cohesió del grup classe. Quan els alumnes treballen junts de manera continuada en un context de suport mutu, augmenten els vincles positius i es reforça el sentiment de pertinença al grup.
La formació sobre Aprenentatge cooperatiu és molt pràctica, ja que consisteix en descobrir diferents estratègies i tècniques coopratives per planificar escenaris d'aprenentatge cooperatiu a educació infantil, educació primària i educació secundària. Després de conèixer diferents estratègies pràctiques per tal d'aprendre a cooperar, els docents aprendran a transformar una programació didàctica en una programació cooperativa d'una situació d'aprenentatge.
Ara bé, per aplicar-la a l'aula, cal conèixer a fons com funcionen les estratègies cooperatives, descobrir quines encaixen més amb el nostre grup classe i quin és el millor moment per aplicar-les, els equips de treball, les tasques, etc.
La formació és homologada, reconeguda pel Departament d'Educació i suma mèrits docents per oposicions, concurs de trasllats, sexennis, etc. La formació és asíncrona, per fer al teu ritme i és tutoritzada per un tutor especialitzat que respondrà tots els dubtes que vagin sorgint.
A més, és una formació de 30 hores que contribueix al perfil de metodologies amb enfocament globalitzat o també conegut per perfil de mètodes. Si vols saber-ne més sobre els perfils professionals docents, no et perdis la següent entrada al blog: Acreditació de perfils professionals docents.
La formació homologada online sobre Aprenentatge Cooperatiu té els següents objectius:
Els continguts es treballen a partir de tres mòduls diferents, començant de menys i apujant el nivell, primer reflexionant sobre la cooperació, descobrint el funcionament de les estratègies cooperatives i, finalment, transformant una programació didàctica d'una situació d'aprenentatge en clau cooperativa. Els continguts que treballarem en aquest curs homologat són els següents:
Mòdul 1
Mòdul 2
Mòdul 3
