Programar una situació d’aprenentatge a Educació Infantil implica crear un context significatiu en què els infants puguin explorar, experimentar, comunicar-se, relacionar-se i construir aprenentatges a partir de la seva experiència.
D’acord amb el Decret 21/2023, de 7 de febrer, el currículum d’Educació Infantil posa l’infant al centre del procés educatiu i promou situacions d’aprenentatge globalitzades, funcionals, significatives i contextualitzades, respectant els diferents ritmes de desenvolupament.
En aquesta guia veurem com programar una situació d’aprenentatge a Educació Infantil pas a pas, des de l’elecció del context i el repte fins a la selecció dels eixos, competències específiques, criteris d’avaluació, sabers, activitats, mesures DUA i instruments d’avaluació. Al final trobaràs també un exemple pràctic complet.
Una situació d’aprenentatge a Educació Infantil és una proposta educativa contextualitzada que parteix d’una situació, una pregunta, una necessitat o un repte significatiu per als infants i que permet mobilitzar diferents aprenentatges de manera globalitzada.
No es tracta d’una successió d’activitats aïllades, sinó d’un procés en què els infants observen, exploren, experimenten, juguen, es comuniquen, prenen decisions i construeixen coneixement a partir de l’acció.
La situació d’aprenentatge ha de mantenir una relació coherent entre el context, el repte, les competències específiques, els objectius d’aprenentatge, els criteris d’avaluació, els sabers, les propostes d’activitat i l’avaluació.
En definitiva, les situacions d’aprenentatge són “experiències que viu l’alumnat, i escenaris que es troba a la vida real i que els centres educatius utilitzen per desenvolupar aprenentatges”. Plantegen un repte prou complex i assolible pel grup classe, al que els infants han de donar resposta a través dels aprenentatges que realitzaran al llarg de la situació d’aprenentatge.
Les situacions tenen possibilitats infinites per promoure aprenentatges rics, variats, globalitzats i vivencials per als infants. Parteixen dels coneixements previs que tinguin i alhora del context proper i real.
Tot i que cada centre pot concretar la seva pròpia estructura de programació, una situació d’aprenentatge ha de permetre visualitzar la coherència entre què volem que aprenguin els infants, què farem perquè ho aprenguin i com observarem aquest procés. Els i les educadores realitzaran un acompanyament respectuós, orientant les diferents accions educatives a la millora del procés d’aprenentatge de l’alumnat.
Desenvolupar l’autonomia i l’autoregulació de l’alumnat també és una de les característiques de les situacions d’aprenentatge a l’educació infantil, ja que a través de propostes, contextos i escenaris d’aprenentatge amb un enfocament competencial, afavoriran el desenvolupament de la regulació dels propis aprenentatges. Els infants, de manera progressiva, aniran prenent consciència dels seus avenços en el propi procés d’aprenentatge, valorant les dificultats trobades, planificant les diferents accions, i dur-les a terme de la manera més autònoma possible, segons les seves capacitats.
Les situacions d’aprenentatge a l’educació infantil parteixen dels interessos dels infants, són propostes significatives i estan contextualitzades segons els interessos i necessitats de l’alumnat al que es dirigeix la situació d’aprenentatge.
La programació de situacions d’aprenentatge admet moltes maneres de procedir, però el més important és que la programació de situació d’aprenentatge contingui els elements que marca la legislació educativa actual, en aquest cas emmarcada en el Decret 21/2023, de 7 de febrer i que els diferents elements que configurin la situació d’aprenentatge siguin funcionals i coherents. A continuació us compartim una petita guia-resum dels elements que ha de contenir una situació d’aprenentatge.
Per una banda el nom de la situació d’aprenentatge haurà de ser significatiu i estar relacionat amb els sabers i les competències que s’abordaran en l’escenari d’aprenentatge.
El context formal també és important, ja que en la justificació i descripció de la situació d’aprenentatge, cal concretar breument les característiques del centre educatiu, les característiques dels infants del grup classe, descriure breument la situació d’aprenentatge, fent èmfasi en el repte o producte final de la proposta. Relacionar també la situació d’aprenentatge amb els principals reptes del segle XXI, els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la perspectiva de gènere, etc.
El primer pas és identificar una situació que tingui sentit per als infants.
A Educació Infantil, el context pot sorgir de:
Per exemple:
Durant diversos dies, els infants observen formigues al pati i comencen a preguntar-se on viuen, què mengen i per què caminen en fila. A partir d’aquesta situació real podem construir una situació d’aprenentatge sobre les formigues i els petits animals de l’entorn. A Educació Infantil, aquest punt és especialment important perquè el currículum prioritza situacions amb sentit i vinculades a l’experiència dels infants.
El context es transforma en una pregunta que guiï la investigació.
Per exemple: Com viuen les formigues que trobem al nostre pati?
Altres preguntes poden anar sorgint:
On viuen?
Què mengen?
Com es mouen?
Totes són iguals?
Com podem observar-les sense fer-los mal?
Quins altres petits animals trobem al pati?
El repte no ha de ser excessivament complex. En aquesta etapa, ha de ser comprensible, proper i obert a l’exploració.
Pel que fa a la concreció curricular, part molt important de la programació de la situació d’aprenentatge, cal tenir en compte l’establiment d’una relació molt coherent entre els diferents elements del nou currículum d’educació infantil. Aquests elements són els que cal seleccionar del nou currículum i que també s’hauran de definir i concretar a nivell d’aula.
Són molts els aspectes a tenir en compte en el disseny i la programació de situacions d’aprenentatge a l’educació infantil, i tots aquests elements són molt importants per a la planificació de la programació del curs, doncs ens ajudaran a prendre decisions sobre el procés d’aprenentatge dels infants. Així que si vols saber-ne més, pots a prendre a programar situacions d’aprenentatge a l’educació infantil, t’ho expliquem al final d’aquest post.
El currículum d’Educació Infantil s’organitza en quatre eixos:
Inclou aprenentatges relacionats amb el desenvolupament personal, corporal, emocional, l’autonomia i la construcció d’una imatge positiva d’un mateix.
Inclou els diferents llenguatges i formes d’expressió: oral, corporal, plàstica, musical, matemàtica, digital, etc.
Relacionat amb l’exploració, l’observació, la descoberta, la investigació i la comprensió progressiva de l’entorn.
Relacionat amb les relacions, la convivència, la diversitat, la comunitat i la pertinença al món social.
No és necessari treballar els quatre eixos en totes les situacions d’aprenentatge. Les orientacions curriculars publicades el 2026 indiquen que, en general, la selecció no hauria d’excedir un o dos eixos, excepte en situacions especialment transversals.
Com seleccionar les competències específiques
Un cop definits el context i el repte, cal seleccionar les competències específiques que realment es mobilitzaran.
La pregunta no hauria de ser “quantes competències hi puc posar?”, sinó:
Quines competències necessitarà posar en joc l’infant per participar en aquesta situació?
En l’exemple de les formigues podríem treballar principalment competències dels eixos:
Eix 2: comunicació. Perquè els infants expliquen descobertes, formulen preguntes, representen observacions...
Eix 3: descoberta de l’entorn: Perquè observen, comparen, investiguen i estableixen relacions.
És preferible seleccionar poques competències i treballar-les realment que afegir-ne moltes que després no tenen una presència clara en les activitats.
Les orientacions curriculars d’Infantil expliquen que els objectius concreten els aprenentatges que els infants han d’anar adquirint i proposen redactar-los en infinitiu seguint una estructura de capacitat + saber + finalitat.
Els objectius d’aprenentatge ens ajuden a concretar què esperem que els infants siguin capaços de fer o comprendre al llarg de la situació.
Per exemple:
Observar i descriure característiques de les formigues per ampliar el coneixement sobre els petits animals de l’entorn.
Formular preguntes i compartir hipòtesis per avançar en la comprensió del món natural.
Representar descobertes mitjançant el dibuix, el llenguatge oral i altres formes d’expressió.
Participar en activitats d’exploració respectant els éssers vius i l’entorn.
Com seleccionar els criteris d’avaluació?
Els criteris d’avaluació permeten orientar l’observació i valorar el progrés dels infants en relació amb les competències específiques treballades.
A Educació Infantil, l’avaluació té un caràcter global, continu i formatiu. Per això, els criteris han d’ajudar-nos a observar processos, no només resultats finals.
En l’exemple podem observar si l’infant:
formula preguntes sobre allò que observa;
participa en converses i comparteix idees;
compara característiques dels animals;
utilitza diferents llenguatges per representar descobertes;
mostra actituds de respecte envers els éssers vius.
Els criteris concrets s’han de seleccionar a partir del currículum i relacionar-los amb les competències específiques escollides.
Els sabers són els coneixements, destreses, valors i actituds que els infants mobilitzen al llarg de la situació d’aprenentatge.
No s’han de seleccionar de manera independent del repte. Primer decidim què volem que els infants siguin capaços de fer i, a continuació, identifiquem quins sabers necessitaran.
En l’exemple: observació d’éssers vius; característiques dels petits animals; respecte i cura de l’entorn; vocabulari específic; representació gràfica; conversa i formulació de preguntes; comparació, classificació i relacions senzilles.
Com dissenyar les activitats?
Hi ha diferents tipologies d'activitats per la seqüència de la situació d'aprenentatge:
Sortim al pati i observem les formigues.
Parlem sobre què sabem.
Recollim preguntes dels infants.
Representem les primeres idees amb dibuixos.
Observem amb lupes.
Busquem formigues en diferents espais.
Mirem imatges, llibres i vídeos adequats.
Comparem formigues amb altres petits animals.
Construïm un petit model de formiguer.
Classifiquem descobertes.
Construïm vocabulari.
Elaborem un mural col·lectiu.
Representem el recorregut d’una formiga.
Parlem sobre allò que hem descobert.
Creem una petita guia: “Els petits animals del nostre pati”
Incorporar els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge implica preveure diferents formes perquè els infants puguin accedir a la proposta, participar-hi i expressar allò que han après.
Exemples:
Múltiples formes de representació: fotografies, objectes reals, contes, pictogrames, vídeos, models i explicacions orals.
Múltiples formes d’acció i expressió: parlar, assenyalar, dibuixar, construir, representar corporalment, manipular o explicar.
Múltiples formes de participació: observació individual, activitats en parella, petits grups, experimentació, joc i conversa.
També podem incorporar:
- Anticipació de rutines
- Instruccions curtes i visuals
- Diferents nivells de suport
- Temps flexibles
- Agrupaments diversos
- Materials manipulatius
- Espais de calma o regulació
El DUA no consisteix a preparar una activitat diferent per a cada infant, sinó a dissenyar des del principi una proposta flexible i accessible.
A Educació Infantil, l’avaluació s’integra en la vida quotidiana de l’aula. L’observació sistemàtica permet recollir evidències sobre com cada infant participa, comunica, explora, progressa i utilitza els aprenentatges en diferents situacions.
Podem utilitzar: registres d’observació, notes anecdòtiques, documentació pedagògica, fotografies, produccions infantils, converses, llistes de control, portafolis, reculls de verbalitzacions.
IMPORTANT: No cal esperar al final de la situació per avaluar. L’observació durant el procés permet ajustar les propostes i oferir nous estímuls i suports.
Etapa: segon cicle d’Educació Infantil.
Context: Durant el joc al pati, els infants descobreixen formigues, cargols i altres petits animals i mostren curiositat per saber com viuen.
Repte: Qui viu al nostre pati i què podem descobrir sobre aquests animals?
Eixos principals:
Eix 2: Un infant que es comunica amb diferents llenguatges.
Eix 3: Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat.
Competències específiques:
Seleccionar les competències relacionades amb l’exploració de l’entorn, la formulació de preguntes, la comunicació de descobertes i la representació mitjançant diferents llenguatges.
Objectius d’aprenentatge:
Criteris d’avaluació:
- Participa activament en les situacions d’observació.
- Formula preguntes i comparteix idees.
- Estableix comparacions senzilles.
- Utilitza diferents llenguatges per representar descobertes.
- Mostra cura i respecte pels animals i l’entorn.
Sabers:
Observació i exploració de l’entorn, éssers vius, comparació i classificació, llenguatge oral, representació gràfica, vocabulari específic, cura del medi.
Activitats:
- Exploració del pati
- Conversa inicial
- Observació amb lupes
- Cerca d’informació
- Classificació
- Representació
- Construcció d’un petit hàbitat
- Elaboració de la guia col·lectiva.
DUA:
Fotografies, objectes reals, materials manipulatius, pictogrames, agrupaments flexibles, diferents formes d’expressió i suports visuals.
Avaluació:
Observació sistemàtica, fotografies, verbalitzacions, produccions, registre docent i documentació pedagògica.
Producte final: Guia col·lectiva dels petits animals del nostre pati, elaborada amb dibuixos, fotografies i explicacions dels infants.
Un dels errors més habituals és intentar incloure massa competències, criteris i sabers en una única situació.
També:
- Començar per omplir una plantilla abans de pensar el context
- Convertir la situació en una successió de fitxes
- Plantejar un producte final poc relacionat amb el procés
- Seleccionar criteris que després no s’observen
- Programar totes les activitats abans d’escoltar les preguntes dels infants
- Confondre globalització amb treballar-ho absolutament tot
- Utilitzar el DUA només com un apartat final de la programació
A Infantil, una bona programació ha de deixar marge perquè les preguntes, descobertes i iniciatives dels infants modifiquin o enriqueixin la proposta inicial.
No hi ha una única plantilla universal de situació d’aprenentatge que garanteixi una bona programació. El més important és que el document permeti veure amb claredat la relació entre el context, els aprenentatges que es volen promoure, les activitats i l’avaluació. Cada centre pot concretar el seu propi model, sempre dins del marc curricular vigent.
Passar del currículum a una programació coherent i aplicable a l’aula pot generar molts dubtes: quines competències seleccionar, com formular els objectius, com relacionar els criteris d’avaluació amb les activitats o com incorporar el DUA.
Al curs de Programació de situacions d’aprenentatge a Educació Infantil de Fundació Vincles treballem aquests elements de manera pràctica perquè puguis dissenyar propostes coherents amb el currículum i adaptades a les característiques pròpies de l’etapa.
Si vols saber-ne més i aprendre a programar situacions d’aprenentatge en el marc del nou currículum, no t’ho pensis més! Amb el curs Programació de Situacions d’Aprenentatge per educació infantil, aprendràs a programar una situació d’aprenentatge que promogui el desenvolupament de competències de manera activa, significativa i globalitzada. Pas a pas, a través d’aquest curs, aprendràs a programar, veure la relació entre els diferents elements del nou currículum, i dissenyar una situació d’aprenentatge.
El curs online Programació de Situacions d’Aprenentatge per educació infantil és una formació 100% online, per fer al teu ritme. És un curs de 30 hores i està reconegut pel Departament d’Educació, de manera que és totalment vàlid per sumar mèrits docents en oposicions, sexennis, concurs de trasllats, etc.
Tots els cursos online que oferim estan reconeguts pel Departament d’Educació, i són 100% online, de manera que dins de cada convocatòria mensual, pots avançar al teu ritme i fer el curs quan vulguis i des d’on vulguis!
Aquest curs online sobre programació de situacions d’aprenentatge també està disponible durant el mes de juliol, de manera que si et vols continuar formant a l’estiu i a més, compleixes els requisits pel nomenament i el cobrament del mes de juliol, pots fer aquest curs durant el juliol. Nosaltres gestionarem el certificat del curs!
Continua fent una ullada a tots els nostres cursos online per a docents, reconeguts pel Departament d’Educació!
No t’ho pensis més i forma’t en Programació de Situacions d’Aprenentatge per educació infantil!
Una situació d’aprenentatge a Educació Infantil és una proposta contextualitzada que parteix d’un repte, una pregunta o una descoberta significativa per als infants. Integra competències, sabers, activitats i avaluació de manera globalitzada i afavoreix l’exploració, el joc, la comunicació i la participació activa.
No cal treballar sempre els quatre eixos. En moltes situacions d’aprenentatge d’Educació Infantil, és suficient seleccionar un o dos eixos ben relacionats amb el repte i els aprenentatges. És millor aprofundir en pocs elements curriculars que incorporar-ne massa sense una connexió clara.
Una situació d’aprenentatge és una estructura per planificar aprenentatges competencials a partir d’un context significatiu. Un projecte és una metodologia que acostuma a implicar investigació, presa de decisions i desenvolupament d’una proposta més àmplia. Un projecte pot ser una situació d’aprenentatge, però no totes les situacions d’aprenentatge són projectes.
No sempre. Una situació d’aprenentatge pot acabar amb un mural, una maqueta, una guia o una exposició, però també amb una descoberta, una decisió, una proposta o la resolució d’un problema. A Educació Infantil, el més important és el procés d’aprenentatge i no només el resultat final.
Les competències específiques indiquen què volem que l’infant desenvolupi, i els criteris d’avaluació ens ajuden a observar com progressa. La relació ha de ser coherent:
competència → criteri d’avaluació → activitat → evidència d’aprenentatge
Això permet planificar i avaluar la situació d’aprenentatge de manera més clara.
El DUA a Educació Infantil implica oferir diferents maneres d’accedir a la informació, participar i expressar els aprenentatges. Es poden combinar imatges, objectes reals, pictogrames, moviment, materials manipulatius, agrupaments diversos i diferents formes de comunicació.
L’objectiu és dissenyar des de l’inici una situació d’aprenentatge flexible i accessible per a tot l’alumnat.
