En aquest article parlarem sobre l’alimentació com una experiència sensorial complexa i com una reacció de rebuig pot ser deguda a una sobrecàrrega sensorial o emocional en infants i joves amb Trastorn de l'Espectre Autista, veurem les reaccions de l’infant davant el menjar (plors, rebuig, gestos) han de ser vistes com a formes de comunicació, el joc com a eina d'intervenció i altres aspectes a tenir en compte.
Veurem com amb una intervenció adequada i sostinguda, les dificultats alimentàries podran millorar significativament. Som-hi!
En infants amb condició de l’espectre autista (TEA), el menjar no és només nutrició. És textura, olor, color, sons… i també un espai carregat d’expectatives i, sovint, de malentesos. El que per a molts pot semblar una conducta de rebuig (“no vol menjar”), per a aquests infants pot ser una reacció sensorial o emocional intensa. És aquí on la intervenció ha de ser molt més que una pauta: ha de ser un acompanyament significatiu i progressiu.
Cada reacció, un crit, un plor o un gest de rebuig davant un aliment és una manera de comunicar un malestar. Entendre la conducta com un missatge, i no com una provocació, és el primer pas per intervenir amb respecte. Quan parlem de TEA, cal desmuntar la idea que la dificultat és "el nen que no menja" i entendre que, sovint, és l'entorn que no acompanya bé la seva percepció i experiència alimentària.
Fes una ullada al nostre curs TEA i alimentació, t'encantaran les estratègies pràctiques que proposem!
Abans que un infant pugui menjar un aliment que rebutja, cal que sigui capaç de tolerar-lo visualment, d’acostar-s’hi, tocar-lo, olfactar-lo, i interactuar-hi. És el que proposen tècniques com el mètode SOS Approach to Feeding o la seqüència gradual multisensorial. Aquí, el joc es converteix en la porta d’entrada: fer caminar un tros de bròquil amb pinces o jugar a ser científics de les olors pot ser el primer pas cap a una relació nova amb l’aliment.
Microobjectius, grans avenços.
Un dels secrets de l’èxit en infants amb dificultats alimentàries i TEA és no forçar, sinó oferir reptes assequibles. Això vol dir crear una jerarquia de passos: des de mirar l’aliment fins a assaborir-lo. Aquesta exposició gradual, reforçada amb suports visuals, elogis i temps compartit, permet que l’infant vagi construint una nova resposta emocional davant el menjar.
Cada pas és un èxit. Tocar el plat on hi ha l’aliment, olorar-lo sense rebuig, o mantenir-se tranquil davant d’un aliment nou… són fites reals que cal celebrar.
No podem parlar d’intervenció sense parlar d’acompanyament emocional i coherent. L’infant ha de sentir que pot confiar, que no serà forçat, i que té opcions. Aquest vincle s’estableix des del respecte i la presència de l’adult, que ha de mantenir-se calmat, constant i empàtic.
I, sobretot, cal coherència entre contextos: família, escola i professionals han d’anar alineats. Quan l’infant percep un entorn segur i previsible, la seva tolerància als canvis augmenta.
L’objectiu últim no és que l’infant mengi “de tot”, sinó que visqui l’alimentació com un espai de relació, de plaer i de seguretat. Per això, cal canviar la mirada i passar de voler "corregir" a voler comprendre, sostenir i transformar. Les dificultats alimentàries en infants amb TEA no desapareixen d’un dia per l’altre, però sí que poden reconduir-se amb una bona intervenció, basada en el joc, la conducta entesa com a llenguatge, i un bon acompanyament.
Fes una ullada al curs online: TEA i alimentació. Una formació amb una mirada inclusiva i empàtica amb estratègies del suport als infants amb TEA pel que fa a l’alimentació. Aquest curs online és reconegut pel Departament d'Educació i contribueix amb 40 hores a l'activació del perfil d'Atenció a la Diversitat per a docents d'Educació Infantil, Primària i Secundària. T'encantarà!
