Les capses d'aprenentatge són una proposta educativa que permet organitzar activitats, reptes i materials dins d'un mateix recurs perquè l'alumnat pugui explorar, investigar, prendre decisions i avançar en el seu aprenentatge amb un grau progressiu d'autonomia.
Una capsa pot incloure materials manipulatius, targetes, imatges, textos, jocs, instruccions, reptes, elements naturals o recursos digitals. Però una bona capsa d'aprenentatge no és simplement una caixa plena d'activitats: ha de tenir una intencionalitat pedagògica, uns objectius clars i una proposta que permeti a l'alumnat pensar, experimentar i construir aprenentatges.
En aquesta guia veurem què són les capses d'aprenentatge, com crear-ne una pas a pas, quins materials podem incorporar i com plantejar els reptes i l'avaluació, amb un exemple pràctic per portar-les a l'aula.
Què són les capses d'aprenentatge?
Les capses d'aprenentatge són propostes didàctiques organitzades al voltant d'un tema, repte o objectiu d'aprenentatge que reuneixen en un mateix espai els materials i les orientacions necessàries perquè l'alumnat pugui desenvolupar diferents activitats amb autonomia.
Poden incloure propostes d'observació, manipulació, investigació, experimentació, lectura, classificació, resolució de problemes o creació.
El docent prepara l'entorn, selecciona els materials i planifica els aprenentatges, mentre que l'alumnat adopta un paper actiu durant el procés.
La capsa és el contenidor; l'aprenentatge es troba en el repte, les decisions, les activitats i les interaccions que genera.
Les capses d'aprenentatge poden facilitar una organització de l'aula més flexible i permetre que l'alumnat participi activament en propostes d'investigació, experimentació i resolució de reptes.
També poden afavorir l'autonomia, la presa de decisions, la manipulació, el treball en petit grup i l'adaptació a diferents ritmes d'aprenentatge.
Si vols aprofundir en aquest aspecte, consulta el nostre article del blog Avantatges de les capses d'aprenentatge: autonomia, motivació i atenció a la diversitat.
Les capses poden tenir diferents formats, complements, elements exteriors i interiors, … en podem trobar de rodones, quadrades, rectangulars, de fusta, de cartró, etc. Però totes elles tenen en comú que dins del seu interior amaguen un munt de reptes engrescadors i propostes motivadores que giren al voltant d’una gran pregunta o escenari d’aprenentatge proper i interessant pels i les alumnes.
Dins les capses d’aprenentatge, l’alumnat es trobarà amb diferents reptes i propostes per tal de donar-hi resposta de manera autònoma. I totes les propostes no tenen perquè ser en format fitxa, sinó que hi podrem trobar materials diversos, com instruments de laboratori, provetes, termòmetres, lupes, codis QR, llibres i contes, llavors, etc.
I aquests reptes contribuiran al desenvolupament de competències de diferents àrees o matèries per tal que l’alumnat trobi més funcionalitat als seus aprenentatges, i per tant, s’impliqui i participi amb més motivació.
Una capsa no necessita contenir sempre els mateixos elements, però podem utilitzar aquesta estructura com a punt de partida.
Una imatge, un objecte, una carta, una pregunta, una fotografia, un conte o una situació que introdueixi la proposta.
Una pregunta o tasca que doni sentit a l'activitat.
Per exemple: Quins animals viuen al nostre entorn i com podem identificar-los?
Tot allò que l'alumnat necessitarà per investigar o desenvolupar les activitats.
Han de ser comprensibles i adequades a l'edat. Poden presentar-se amb textos, imatges o pictogrames, fotografies, codis QR, seqüències visuals, etc.
No haurien de ser simplement una acumulació de fitxes. És preferible combinar propostes que impliquin observar, manipular, investigar, relacionar, crear i comunicar.
Pot ser una graella, una llibreta, fotografies, una producció, un quadern o qualsevol altra evidència adequada.
No sempre és imprescindible crear un producte físic. La capsa pot acabar amb una resposta al repte, una conclusió, una classificació, una construcció o una explicació.
Abans de pensar en la caixa o els materials, cal definir els aprenentatges. Què volem que els alumnes comprenguin, descobreixin o siguin capaços de fer? Aquest és el punt de partida.
Pot partir d'un contingut curricular, una situació quotidiana, una pregunta de l'alumnat o un element de l'entorn.
Per exemple: plantes, insectes, aigua, sistema solar, orientació, energia, etc.
En lloc de plantejar una capsa dels insectes, podem convertir-la en: Quins petits animals viuen al pati de l'escola i què podem descobrir sobre ells?
Això proporciona una finalitat a les activitats.
Els materials han d'estar al servei de l'aprenentatge.
Podem incorporar: objectes reals, elements naturals, fotografies, targetes, llibres, lupes, peces manipulatives, jocs, recursos digitals, etc. No és necessari omplir la capsa.
Pocs materials ben seleccionats poden generar més aprenentatge que una gran quantitat de recursos sense una finalitat clara.
Les activitats poden tenir una progressió: descobrir → explorar → investigar → relacionar → aplicar → comunicar
Per exemple: observar unes mostres → formular hipòtesis → buscar informació → classificar → comparar → elaborar conclusions.
Això converteix la capsa en un itinerari d'aprenentatge i no en un conjunt d'activitats independents.
No totes les capses han de tenir el mateix nivell d'autonomia. Podem establir activitats obligatòries i activitats opcionals. També podem permetre escollir l'ordre, repartir responsabilitats, decidir com presentar el resultat, etc.. L'autonomia també l'aniran aprenent de manera progressiva.
Abans de començar, pregunta't: Quines evidències em permetran saber què està aprenent l'alumnat? A partir d'aquí podem decidir quin instrument necessitem.
Per exemple, en lloc de: Aprenem les plantes, podem plantejar: Què necessita una llavor per créixer? I en lloc d'Activitats sobre l'aigua, podem preguntar: Com podem netejar aigua bruta utilitzant diferents materials?
Una bona pregunta ajuda a donar coherència a les diferents activitats de la capsa.
Els materials dependran de l'edat i del repte, però podem combinar:
Peces, construccions, regletes, figures geomètriques, lletres, números, pinces, balances...
Pedres, fulles, llavors, pinyes, petxines o altres elements adequats a la proposta.
Lupes, mapes, cintes mètriques, recipients, termòmetres o altres instruments senzills.
Llibres, textos breus, infografies, fotografies, mapes o recursos digitals.
Paper, cartolina, retoladors, pissarres petites, material artístic o eines digitals.
L'autonomia és un dels aspectes més interessants d'aquesta metodologia, però no significa deixar l'alumnat sol davant d'una capsa.
El docent ha de preparar les condicions perquè els alumnes puguin saber:
què han de fer;
quins materials poden utilitzar;
com poden demanar ajuda;
com poden comprovar el seu progrés;
què han de fer quan acaben.
Per facilitar-ho podem utilitzar instruccions visuals, seqüències de passos, exemples, targetes d'ajuda, pictogrames o sistemes d'autocorrecció.
L'objectiu no és retirar el suport, sinó proporcionar els suports necessaris perquè l'alumnat pugui necessitar progressivament menys ajuda.
Una mateixa capsa pot incorporar diferents formes de participació sense necessitat que tots els alumnes facin exactament el mateix de la mateixa manera.
Podem:
Això permet relacionar les capses amb una mirada inclusiva i amb els principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA).
No cal que totes les capses acabin amb una prova o una rúbrica, ja que l'avaluació pot formar part del mateix procés.
Podem recollir evidències mitjançant l'observació, produccions i explicacions orals, fotografies, explicacions orals, quaderns d'observació i registres, rúbriques, autoavaluacions, etc.
Per exemple, si el repte consisteix a construir una estructura resistent, ens pot interessar observar com formula hipòtesis l'alumnat, quines estratègies prova, com modifica la construcció, com justifica les decisions, quines conclusions obté. Això ens proporciona molta més informació que valorar únicament si la construcció final aguanta o cau. Primer decidim què volem observar i després escollim l'instrument d'avaluació.
Llavors, cotó, terra, recipients transparents, aigua, lupes, fotografies, targetes d'informació i fulls de registre.
L'alumnat observa diferents llavors i formula hipòtesis com què passarà si no hi posem aigua, sobre si necessiten llum, si poden créixer sense terra?
Els grups preparen diferents condicions de germinació i observen què passa durant diversos dies.
Poden fer fotografies, dibuixos, mesurar els canvis o completar un petit diari d'observació.
Els equips comparen els resultats i intenten respondre el repte inicial.
Observació, formulació d'hipòtesis, registre de dades, comparació de resultats i explicació de conclusions.
La presentació pot ser atractiva, però la prioritat és la proposta pedagògica.
Més activitats no significa necessàriament més aprenentatge.
Si totes les propostes són fitxes, estem desaprofitant gran part del potencial de la metodologia.
Si volem fomentar l'autonomia, l'alumnat ha de poder comprendre què ha de fer.
Cal pensar des del principi quines evidències volem observar.
El docent continua tenint un paper essencial en la planificació, observació, acompanyament i regulació de l'aprenentatge.
Aquí faria un CTA comercial clar, perquè aquesta persona ja ha llegit com crear-ne una.
Dissenyar una capsa d'aprenentatge implica relacionar objectius, reptes, materials, activitats, autonomia, atenció a la diversitat i avaluació.
Si vols aprofundir en aquesta metodologia i disposar de més orientacions i recursos per portar-la a la pràctica, pots consultar la formació de Capses d'aprenentatge de Fundació Vincles.
Una capsa d'aprenentatge és una proposta didàctica que reuneix materials, activitats i orientacions al voltant d'un tema o repte perquè l'alumnat pugui explorar i construir aprenentatges amb un grau progressiu d'autonomia.
Podem incloure materials manipulatius, objectes reals, llibres, imatges, targetes, jocs, instruments d'observació, recursos digitals i materials per registrar o representar els aprenentatges.
No necessàriament han de seguir una única estructura, però plantejar una pregunta o repte pot ajudar a donar sentit i coherència a les activitats.
Sí. Les capses d'aprenentatge es poden adaptar a diferents edats i etapes, modificant els materials, les instruccions, el grau d'autonomia i la complexitat dels reptes.
L'avaluació pot basar-se en l'observació, les produccions, els registres, les explicacions de l'alumnat, l'autoavaluació o altres evidències vinculades als aprenentatges que volem observar.
La formació online de capses d'aprenentatge que proposem és molt pràctica, ja que l’objectiu final d’aquesta és que finalitzeu el curs i sigueu competents en dissenyar, programar i elaborar una capsa d’aprenentatge pel vostre grup classe. De manera que quan finalitzeu el curs, ja la podreu posar a la pràctica a l’aula!
Al llarg dels tres mòduls del curs online, ens endinsarem en el meravellós món de les capses d’aprenentatge, veurem en què consisteix aquesta metodologia, i pas a pas, començarem de dissenyar-ne una de pròpia, amb tot el material, la seva gestió, l’organització dels equips de treball, la temporització, les competències de les diferents àrees i matèries, i tots els recursos didàctics que hi vulgueu incloure.
A més, el curs està pensat per a què també et familiaritzis amb el nou currículum i coneguis diferents elements del mateix i de les programacions de situacions d’aprenentatge a través de les capses!
Al finalitzar el curs, qui vulgui, podrà compartir la seva capsa d’aprenentatge amb tots els i les participants per així enriquir-nos mútuament i agafar idees.
El curs sobre capses d’aprenentatge és una formació reconeguda pel Departament d’Educació, de 30 hores i amb una durada de 3 setmanes.
Estem treballant per a què aquest curs activi el perfil de mètodes, tot i que encara estem a l’espera.
Anima’t, fes una ullada al temari del curs i apunta’t-hi, no t’ho perdis!
