L’escena és habitual: un infant amb condició de l’espectre autista (TEA) rebutja el menjar, gira el cap, plora o es bloqueja davant d’un plat que li sembla inofensiu a qualsevol altra persona. Però... és només una mania? Una provocació? O hi ha molt més al darrere?
L’alimentació en infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és una realitat complexa i profundament condicionada per aspectes sensorials, emocionals i comunicatius. I per això, cal desmuntar alguns mites molt arrelats que encara generen incomprensió. En aquest post veurem diferents mites.
Aquest és un dels missatges més estesos... i més perillosos. En infants amb hipersensibilitat sensorial, el menjar pot activar una resposta d’estrès tan intensa que la gana no és suficient per superar el rebuig. Ignorar-ho pot provocar bloquejos encara més forts o fins i tot aversions cròniques.
La realitat és que cal entendre i acompanyar la relació amb el menjar, no esperar que “s’arregli sola”.
No és una elecció conscient. La selectivitat alimentària en TEA pot tenir arrels profundes: olor, temperatura, textura, color... qualsevol petit detall pot esdevenir una barrera. De fet, alguns infants amb TEA mengen només aliments d’un mateix color o d’una textura específica perquè són els únics que poden tolerar.
Acompanyar vol dir oferir seguretat i suports visuals, no forçar ni jutjar.
Insistir pot generar més resistència. L’exposició forçada pot intensificar les conductes de rebuig i provocar una associació negativa amb els àpats. En canvi, el que recomanen les intervencions actuals és una exposició progressiva i multisensorial, adaptada al ritme de cada infant.
Amb estratègies com el modelatge, el reforç positiu i la tècnica SOS, podem obrir finestres d’oportunitat perquè l’infant guanyi confiança.
Esperar pot tenir conseqüències. La desnutrició, el baix pes, les mancances vitamíniques o les disfuncions digestives són riscos reals si no s’intervé. Però igual d’important és l’impacte emocional: no sentir-se entès durant els àpats pot afectar l’autoestima i el vincle familiar.
El suport no és només nutricional, sinó també emocional i relacional.
Aquest curs reconegut pel Departament d’Educació aporta una mirada basada en l’evidència i el respecte, oferint eines per entendre:
El curs trenca mites, però també obre camins per construir una nova relació amb el menjar, on l’infant es senti segur, valorat i acompanyat.
I tu, vols seguir creient mites o vols començar a acompanyar?
Invertir temps a entendre la relació entre TEA i alimentació és una aposta per la salut, el vincle i la qualitat de vida. I aquest curs està pensat perquè famílies, docents i terapeutes puguin fer aquest pas amb confiança, eines i respecte.
🔗 [Inscriu-te ara o descobreix més sobre el curs a la pàgina oficial]
