Les situacions d'aprenentatge són una de les principals eines per planificar propostes competencials, significatives i contextualitzades. Permeten partir de situacions properes a l'alumnat i plantejar reptes que requereixen mobilitzar coneixements, habilitats i estratègies per donar-hi resposta.
Dissenyar una bona situació d'aprenentatge implica relacionar de manera coherent el context, el repte, les competències específiques, els criteris d'avaluació, els sabers, les activitats i l'avaluació, incorporant també mesures que facilitin la participació de tot l'alumnat.
En aquesta guia expliquem què és una situació d'aprenentatge i com dissenyar-la pas a pas, amb orientacions pràctiques i un exemple que permet veure com es relacionen els diferents elements de la programació.
Les situacions d'aprenentatge són propostes educatives contextualitzades que plantegen a l'alumnat un repte, problema o situació significativa que requereix mobilitzar diferents aprenentatges per donar-hi resposta. En lloc de treballar els continguts de manera aïllada, permeten integrar competències específiques, sabers i criteris d'avaluació a través d'activitats connectades entre si.
Aquest enfocament situa l'alumnat en un paper actiu: investiga, experimenta, pren decisions, resol problemes, col·labora i aplica allò que aprèn en contextos significatius. Per això, una situació d'aprenentatge ha de mantenir una relació coherent entre context, repte, competències, criteris d'avaluació, sabers, activitats i avaluació.
Així, aquestes propostes d’aprenentatge ofereixen oportunitats per a què l’alumnat aprengui a utilitzar i aplicar els aprenentatges realitzats i assolits a situacions reals. Així, la seva naturalesa és globalitzada, ja que per donar resposta a un repte o situació, cal que l’alumnat posi en acció i funcionament diferents habilitats relacionades amb les competències específiques de diferents eixos, àrees o matèries, en funció de l’etapa educativa. Per tant, un gran repte que tenim els i les docents és el d’esborrar les barreres entre diferents àrees i matèries.
Per altra banda, les situacions d’aprenentatge han de facilitar i promoure l’autonomia de l’alumnat, ja que aquest serà el que aprendrà a desenvolupar competències transversals com la personal, social i d’aprendre a aprendre, i també la competència digital, entre altres. A través de propostes amb un enfocament globalitzat i significatiu com les situacions d’aprenentatge, es motivarà l’alumnat a treballar en equip, a planificar les diferents tasques a realitzar, a regular el seu propi aprenentatge i a prendre consciència dels propis avenços i dels del seu equip.
En aquest sentit, l’aprenentatge cooperatiu i el treball en equip esdevé clau en les situacions d’aprenentatge, doncs junts, de manera planificada i estructurada, aprendran més i millor.
Per altra banda, els reptes reals i propers, que connecten amb el seu entorn, i de vegades amb els seus interessos, afavoriran la motivació i participació de l’alumnat en millorar el seu propi procés d’aprenentatge.
L’avaluació també és un element clau en les situacions d’aprenentatge, ja que aquesta, és essencial per tal que l’alumnat aprengui a regular el seu procés d’aprenentatge.
Aquesta avaluació és presenta formativa en tots els aspectes i també es proposa que sigui contínua al llarg de la situació d’aprenentatge. Així l’avaluació formativa per part del professorat ajudarà a l’alumat, a través dels feedbacks, a buscar la millora i l’excelència educativa. I l’alumnat podrà aprendre a autoregular-se, prendre consciència dels seus avenços i prendre decisions per millorar a través de l’avaluació formadora.
És important que l’avaluació es presenti com a part de les pròpies tasques d’aprenentatge, ja que l’alumnat l’ha de percebre com un procés i acció natural que forma part de l’aprenentatge. Per tant, cal oferir diferents eines d’autoavaluació a l’alumnat, i també d’avaluació entre iguals, ja sigui a través de dianes d’avaluació, rúbriques, bases d’orientació, etc. Sempre amb la finalitat d’ajudar els i les alumnes a prendre consciència del propi aprenentatge i a aprendre a regular-lo i avaluar-lo per millorar.
Per tant, hem vist que el nou currículum requereix un canvi de mirada de l’educació i també un canvi de planificació i disseny dels diferents processos educatius, de manera que les situacions d’aprenentatge, programades i dissenyades amb un enfocament significatiu i competencial, ajudaran l’alumnat en el seu dia a dia a l’aula.
Dissenyar una situació d’aprenentatge implica partir d’un context significatiu per a l’alumnat i plantejar un repte que permeti mobilitzar diferents aprenentatges de manera competencial. No es tracta simplement d’agrupar activitats al voltant d’un tema, sinó de crear una proposta amb sentit en què l’alumnat hagi d’aplicar coneixements, habilitats i estratègies per donar resposta a una situació o problema.
Per planificar-la, podem seguir aquests passos:
El primer pas és pensar en quina situació situarem l’aprenentatge. El context ha de permetre connectar els continguts curriculars amb una realitat que l’alumnat pugui comprendre i que doni sentit a allò que aprendrà.
Pot sorgir d’una situació de la vida quotidiana, una notícia, una necessitat de l’escola, una pregunta de l’alumnat, un problema de l’entorn, una celebració, una descoberta o una situació fictícia que resulti motivadora.
Per exemple:
Al pati de l’escola s’ha detectat que cada dia es generen molts residus durant l’esmorzar. Què podríem fer per reduir-los?
Aquest context permet treballar aprenentatges de diferents àrees a partir d’una situació propera i comprensible.
Una bona pregunta abans de continuar és: Per què pot tenir sentit per al meu alumnat aprendre això?
A partir del context plantegem un repte, problema o pregunta que orientarà la situació d’aprenentatge.
El repte no hauria de tenir una resposta immediata. Ha de convidar l’alumnat a investigar, prendre decisions, aplicar coneixements, contrastar informació, crear o proposar solucions.
Seguint l’exemple anterior:
Com podem aconseguir que la nostra classe generi menys residus durant l’esmorzar?
A partir d’aquesta pregunta es poden generar altres interrogants:
D’aquesta manera, el repte es converteix en el fil conductor de l’aprenentatge.
Una vegada tenim clar què volem que faci l’alumnat, cal relacionar la proposta amb el currículum i seleccionar les competències específiques que realment es mobilitzaran durant la situació d’aprenentatge.
No és necessari incorporar moltes competències. És preferible seleccionar aquelles que tenen una relació clara amb les activitats que desenvoluparem i amb els aprenentatges que volem aconseguir.
En l’exemple dels residus, podríem mobilitzar competències relacionades amb:
la investigació de l’entorn, la resolució de problemes, la interpretació de dades, la comunicació oral i escrita o l’adopció d’hàbits responsables i sostenibles.
La selecció concreta dependrà de l’etapa, l’àrea o les àrees implicades i el currículum corresponent.
A la pràctica, un dels errors més habituals és seleccionar massa competències i criteris d'avaluació. És preferible escollir-ne menys i assegurar que realment es treballen i s'avaluen al llarg de la situació d'aprenentatge.
Els criteris d’avaluació ens ajuden a concretar què esperem que l’alumnat sigui capaç de demostrar al llarg de la situació d’aprenentatge.
Per això és important pensar en l’avaluació des del moment de la planificació, i no únicament al final.
Podem preguntar-nos:
Quines evidències em permetran saber que l’alumnat està progressant en les competències que hem seleccionat?
En la nostra situació, algunes evidències podrien ser:
A partir dels criteris curriculars seleccionats podrem concretar posteriorment indicadors, evidències i instruments d’avaluació adequats.
Els sabers no s’haurien d’incorporar simplement perquè “toquen” en aquell trimestre. Cal seleccionar aquells coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat necessitarà mobilitzar per afrontar el repte.
En l’exemple podríem treballar, entre d’altres:
classificació dels residus, sostenibilitat, reducció i reutilització, recollida i representació de dades, càlcul, elaboració de gràfics, argumentació, vocabulari específic i producció de textos informatius.
Aquesta manera de planificar permet que els sabers tinguin una funció dins de la situació, en lloc de treballar-se de manera descontextualitzada.
Arriba el moment de decidir què farà l’alumnat per arribar a donar resposta al repte.
És útil pensar les activitats com una seqüència progressiva:
Activitats inicials → desenvolupament → estructuració → aplicació → transferència
Al principi podem explorar els coneixements previs i presentar el repte. Després introduirem activitats d’investigació, experimentació, lectura, conversa, manipulació o resolució de problemes. Progressivament ajudarem l’alumnat a estructurar allò que està aprenent i, finalment, li plantejarem situacions en què hagi d’aplicar-ho.
En el nostre exemple:
1. Observem els residus generats després de l’esmorzar.
2. Els classifiquem i formulem hipòtesis.
3. Durant una setmana, registrem quants residus generem.
4. Organitzem les dades i elaborem gràfics.
5. Investiguem alternatives als productes d’un sol ús.
6. Treballem en equips per elaborar propostes.
7. Preparem una campanya de sensibilització.
8. Presentem les propostes a altres classes o a la comunitat educativa.
Aquí ja es veu clarament que la situació d’aprenentatge no és una successió de fitxes, sinó un procés en què cada activitat ajuda a avançar cap a la resolució del repte.
La situació d’aprenentatge també ha de tenir en compte la diversitat de l’alumnat des del moment en què es dissenya.
Els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) ens poden ajudar a plantejar diferents maneres d’accedir a la informació, participar en les activitats i demostrar allò que s’ha après.
Per exemple, podem:
L’objectiu no és crear una situació d’aprenentatge diferent per a cada alumne, sinó dissenyar des de l’inici una proposta prou flexible perquè més alumnes hi puguin accedir, participar i progressar.
L’avaluació ha d’acompanyar la situació d’aprenentatge abans, durant i després de les activitats.
A l’inici ens interessa detectar què sap l’alumnat i quines idees prèvies té. Durant el procés, necessitem recollir evidències per identificar avenços i dificultats i proporcionar feedback que ajudi a continuar aprenent. Al final, podem valorar fins a quin punt l’alumnat és capaç d’integrar i aplicar els aprenentatges.
Podem combinar diferents instruments:
- Observació sistemàtica
- Rúbriques
- Llistes de control
- Produccions de l’alumnat
- Diaris d’aprenentatge
- Converses
- Portafolis
- Autoavaluació
- Coavaluació
És important que els instruments estiguin vinculats als criteris d’avaluació seleccionats i que no avaluem únicament el producte final.
Per fer-ho encara més comprensible, jo acabaria aquest apartat amb una fitxa-resum visual:
Context:
L’alumnat observa que després de l’esmorzar les papereres de l’escola s’omplen d’envasos, embolcalls i altres residus.
Repte:
Com podem aconseguir que la nostra classe generi menys residus durant l’esmorzar?
Competències:
S’investiga una problemàtica de l’entorn, s’interpreten dades, es proposen solucions i es comuniquen conclusions.
Criteris d’avaluació:
Es seleccionen els criteris curriculars relacionats amb les competències treballades i es concreten les evidències que permetran observar el progrés.
Sabers:
Residus i sostenibilitat, recollida i representació de dades, càlcul, comunicació oral i escrita i argumentació.
Activitats:
Observació → classificació → recollida de dades → gràfics → investigació → propostes → campanya.
DUA:
Suports visuals, models, vocabulari anticipat, agrupaments diversos, bastides i diferents formes de comunicar les conclusions.
Avaluació:
Observació, registre de dades, produccions, rúbrica, autoavaluació i valoració del producte final.
Producte o actuació final:
Elaboració i presentació d’una campanya per reduir els residus dels esmorzars a l’escola.
Una situació d’aprenentatge ben dissenyada manté la coherència entre el repte, les competències específiques, els criteris d’avaluació, els sabers i les activitats. El punt de partida no és omplir una plantilla, sinó pensar què volem que l’alumnat sigui capaç de comprendre, fer i aplicar en un context significatiu.
Si vols aprendre a programar situacions d’aprenentatge, oferim diferents cursos online que t’hi poden ajudar segons quina sigui la teva especialitat i etapa educativa.
Un curs molt complet per aprendre a programar situacions d’aprenentatge, elaborar la planificació de la mateixa, i deixar-la a punt per portar-la a terme a l’aula, amb les activitats i les eines d’avaluació, és “Programació i avaluació de situacions d’aprenentatge. El nou currículum”.
Aquest curs té una durada de dos mesos, en el que pas a pas, analitzem el nou currículum i iniciem la programació d’una situació d’aprenentatge amb tots els elements necessaris per aplicar-la a l’aula. És un curs de 80 hores formatives, reconegut pel Departament d’Educació, en el que no només aprendràs a elaborar situacions d’aprenentatge, sinó que també tindràs una visió concreta sobre el procés avaluador del nou currículum, i aprendràs a dissenyar eines i instruments d’avaluació formativa i formadora.
Altres cursos que et poden ajudar a comprendre el nou currículum i a dissenyar situacions d’aprenentatge són els següents:
Programació de situacions d’aprenentatge per Educació Infantil. El nou currículum de 40 hores
Programació de situacions d’aprenentatge. El nou currículum. Per educació Primària i Secundària de 40 hores.
Eines i recursos d’avaluació de 30 hores.
Aprenentatge cooperatiu de 30 hores. Amb estratègies per aplicar a l’aula.
Aprenentatge Basat en Reptes de 30 hores. Per motivar l’alumnat a resoldre diferents situacions d’aprenentatge.
Totes les nostres formacions online són asíncrones, per fer al teu ritme, i estan reconegudes pel Departament d'Educació.
